BANSHEES

 

Alguna vez en la oscuridad de la noche habéis oído lamentos, voces e incluso gritos femeninos desde lo lejos? No dudeis de que se trata de las banshee que anuncian aterrorizadas la muerte de alguién cercano que no estaba predestinado a morir, o incluso de alguién cercano que murió y cruzó una puerta que no debería cruzar, o de una persona cercana  apunto de morir. Hablamos de las Banshee, espíritus femeninos de ultratumba. Dificilmente se ven pero pueden oirse. Hay gente que tiene el don de oirlas, incluso hay otros que las ven...

Forman parte del folclore irlandés. Mensajeras del más allá, del mundo de los muertos. Algunos las consideran espíritus de la naturaleza, ni humanas, ni fantasmas, sinó una especie de hadas. Dicen que sus gritos pueden provocar desastres. Otros consideran a las banshee como mujer de paz por la etimología de su nombre bean sidhe o bean si, significa "mujer de paz" o "mujer de los tumultos feé

ricos".

Lánguidas, con el pelo negro, pelirrojo o incluso blanco del sufrimiento, van con vestidos vaporosos. Y tienen los ojos rojos de tanto llorar.. Cada banshee se dedicaba exclusivamente a una de las grandes familias irlandeses con apellidos que contenían prefijos Mac o O. La leyenda dice que en cinco grandes familias gaélicas el lamento era gritado por una mujer-hada. Ella gritaba el lamento incluso si el miembro de la família hubiera muerto lejos. Posteriormente se dijo que mostraban el respeto a los difuntos gritando o con lamentos debajo de una ventana o elevándose por los aires. Si varias banshees gritaban juntas anunciaban la muerte de una personaje importante, incluso de carácter sagrado. Para algunos teósofos o cristianos celtas eran Ángeles caídos.

Aibhill fue una de las banshees más famosas de la antigüedad y se apareció a una família real. Según cuenta la leyenda, el rey Brian Boru se fué a una batalla  en 1014 sabiendo que no sobreviviría pues una banshee se le aparició la noche anterior lavando ropa de los soldados hasta que el agua se quedo teñida de rojo como la sangre.

Las vemos en series como "Las embrujadas", "Sobrenatural", " Sleepy Hollow" , en varias partes de Harry Potter y en numerosos videojuegos.

Evelyd.

RUSALKAS

 

Dins de la mitologia eslava, una Rusalka era un fantasma, nimfa d'aigua o una espècie de dimoni anomenat súcubo. Dins les tradicions ruses, bielorusses o ucranianes era com una espècie de sirena però el seu hàbitat eren els rius o els llacs. També acostumen a sortir per les nits i ballar per els camps. Es diu que si veien un home atractiu l'encandilaven amb els seus cants ( un paral·lelisme amb les sirenes d'Homer) i l'arrastraven al fons del mar. Com èsser maligne, s'assembla més a una vampiressa però el seu hàbitat natural són els llacs o rius.

Hi ha una versió que diu que les Rusalkes són fantasmes o ànimes en pena que han mort violentament assassinades per un home, i només descansaràn en pau si la seva mort es venjada, o bé s'han suïcidat per patir "mal d'amors" o per quedar-se embarassades fora del matrimoni.

La Rusalka de vegades surt del fons del riu en una nit freda i puja adalt d'un arbre on canta. Moltes vegades es descrita amb una llarga cabellera, de notòria bellesa, la cara pàl·lida i altres amb el cabell de color verd ( de les algues del riu).

Diuen que els agrada seduïr als homes per després matar-los ofegant-los. Es creia que les "rusalki" eren més perilloses durant la setmana de es Rusalkes, que és a principi de juny. Durant aquesta época abandonaven les profunditats de les aigües per columpiar-se als bedolls i als salzes per les nits. Llavors nedar en aquestes setmanes estava prohibit.

Max Vasmer remarca que la paraula Rusalka, ve de la paraula grega que significa "rosalia" que fa referència al Pentecostès, originàriament significa "el festival de les roses".

INFLUÈNCIES EN L'ART

Les Rusalka van tenir influència en el món de la literatura i el de la música concretament en algunes  Òperes ruses.

- Poema inacabat de Aleksandr Pushkin

- Conte de Gódol, Nit de maig o l'ofegada.

- Òpera de Dergomyzhski, Rusalka.

- Òpera de Rimski-Korsakov, Nit de maig.

- Òpera de Antonin Dvorak, Rusalka.

- En un conte de Les mil i una nit, El príncep i la Rusalka.

- nom de la novel.la de ciència ficció, Contes rusos, de C.J. Cherryh

                      

                                     

SIRENES

Una sirena és un elemental de l'aigua, conegut per la mitologia grega i les seves llegendes. És una dona amb tors humà i cua de peix. Es diu que antigament tenien ales, eren ocells, però van ser castigades i es van trasformar en dones-peix i des de llavors surquen els mars entonant càntics encandilant a mariners, pescadors o pirates. De vegades porten a la perdició als homes com les seves companyes les nereides quan aquests no es porten bé, sigui quin sigui el seu estatus. Relacionada amb la FEMME FATAL. Amb mala reputació ja des de la mitologia amb els contes d'Orfeu i Jason i els Argonautes, passant per el cristianisme, ja que apareix en alguns claustres romànics junt amb altres èsser hibrits, com símbol de pecat, identificant-la amb Eva. El mono també era un animal que simbolitzava el pecat, els vicis,  una manera que tenien la gent de l'església perquè no s'oblidessin que no tenien que pecar.

Diuen que poseeixen una bellesa extraordinària amb cabell llargs de color de rosa, verds o pèl rojos i cues blaves o verdes o plateixades. Segons HOmer en la Odissea eren entre dues i cinc i guardaven relació amb les harpies. Vivien en una illa de la costa de Sicília. Aqueses amb els seus cants enamoraven als mariners fent-los naufragar a les roques. Odiseu per salvar a la tripulació dels seus cants els va fer possar-se cera ales orelles, i ell es va lligar adalt d'un mastil, sent així l ́'unic supervivent. En un altre episodi Jasón i els Argonautes es van salvat de morir gràcies a la música d'Orfeu, el que encandilava a les besties del inframón amb la seva música quan va anar a buscar la seva estimada Eurídice. Quirón va ser qui havia aconsellat a Jasón portar al viatge com a protector. Algunes versions recullen que les sirenes eren companyes de Persèfone, la reina del Inframón, i que Afrodita, deesa de l'amor, havia transformat en unes dones ocell per negar-se a entregar la seva virginitat als homes i als Déus. però no podien volar perque les muses les havien vençut en un concurs de cant i havien arrancat les plomes de les seves ales per fer-se corones. Així les sirenes només podien posar-se sobre els ossos de les seves víctimes i cantar.

Avui en dia " cants de sirena" és una expressió habitual per indicar que ens sentim molt atrets per quelcom que acabarà per perjudicar-nos.

Més endevant en el segle XVIII amb el conte romàntic del danès Hans Christiansen canvia la concepció de la sirena. La sireneta viu en un regne subaquàtic amb el seu pare, el rei del mar, la seva àvia i les seves cinc germanes grans, cada una nascuda amb un any de diferència. Quan la sireneta cumpleix 15 anys, se la permet jugar a mirar el món de la superfície i quan cadascuna de les germanes té l'edat suficient, visiten la superfície una vegada per any. Quan surt a la superfície la sireneta s'enamora perdudament d'un princep que estava en un vaixell, llavors es desencadena una gran tormenta que aixeca gran onades i la sireneta salva al príncep de morir ofegat en el mar. Després el porta al trencall aprop d'un temple, encara inconcient. El princep mai arriba a veure la sireneta i no sap que ella l'ha salvat. Ella plora llàgrimes de foc perque veu que mai tornarà a veure el seu enamorat. Però intenta lo impossible i va a veure la bruixa més tenebrosa de tot l'oceà, f un tracte amb ella, aquesta li dona cames a canvi de la seva veu. Ella sempre acompanyada del seu peixet Sebastià, el seu amic inseparable. Coneix al princep però se n'adona que hi ha un altre dona i ella es vol morir... les seves germanes apareixen i li ensenyen un punyal que els ha donat la bruixa perque mati al princep, i d'aquesta manera tornarà a ser sirena, però ella desesperada es tira al mar plena de dolor i tristessa. i es converteix en escuma de mar.

Disney farà una nova versió de la sireneta, i apareix en pel.lícules com Un, Dos, Tres Slash, amb la Dary Hannal, i hi ha una sèrie que es diu H2O de tres noies que per encanteri es transformen en sirenes. Espero que us hagi agradat, el pròxim article parlarem de les dones d'aigua.

    La Sirena. William Waterhouse

   Sirena de Victor Nizovtev

Evelyd

ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA: Ondines, Nàyades, Nereides

È

    ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA

En el segle XVIII va ser publicat a la ciutat de Roma, el Gran Grimori del papa Honorio, atribuït oficialment a Antonio del Rabino. Obra de caràcter ocultista. En la que es parla dels esperits elementals classificats en diferents classes segons els quatre elements: AIGUA, TERRA, AIRE I FOC. 

-Els silfos o silfides habiten en l`AIRE

- Els gnomos moren a les profunditats de la terra, per tant el seu element es la TERRA

- Les salamandra es troben al FOC

- i les ondines viuen en l' AIGUA

Avui  parlarem dels èssers elementals de l'aigua com Ondines, Nàyades i Nereides

Tots els èssers que habiten en l'aigua són èssers màgics, doncs l'aigua es purificadora i curativa. L'aigua és vida i dona vida. la majoria d'aquests èssers són benèvols i de gran bellesa. 

ONDINES

Habiten en aigua dolça: llacs, rius, i cascades. No ténen cua de peix com les sirenes i porten llargs vestits de gasa. També poseeixen ales amb les que es poden elevar. Ténen el do de predir el futur dels demés, però mai el de si mateixes. També poden penetrar en la ment dels demés i llegir els seus pensaments.  La seva funció és la de netejar la contaminació d'on habiten. 

NEREIDES

En la mitologia grega, les nereides són les 50 filles de Nereo i de Doris i germanes de Nerites ( un Déu marí menor). Se les considera nimfes del Mar Mediterrani. Se les representa coronades amb rames de corall. Nereo és un Déu marí més antic que Poseidón, fill de Pono i de Gea. Estaba casat amb Púrides, la seva germana. Protector de marins i navegants, era el pare de les Nereides. Era amable, pacífic, justicier i moredat. Adiví que va predir a Paris els mals que portaria si raptava a Helena. Vivia al mar Egeu envoltat dels seus fills. Se'l represetava montat a un tritó, amb el seu trident. 

Les Nereides emmergeixen a la superfície per ajudar als mariners quan ténen problemes a la mar. Van ajudar als Argonautes mentre viatjaven amb la seva búsqueda del vellocino de oro. Se les representa com dones de gran bellesa i canten amb veu melodiosa i ballen junt amb el seu pare. Van vestides amb robes de seda blanca amb bordats daurats i van descalces portant el trident de Poseidó, Déu del mar, en la mitologia romana el Deu Neptú. S'apareixen als homes montades en dofins, i altres animals marins, com els Hipocamps, que són uns animals híbrids. Els grecs les adoraven en altars situats en platges i acantilats, on portaven llet, oli i mel com  a ofrenes. Les més conegudes són Tetis, Galatea i Anfitrite que és l'esposa de Poseidó , el rei del oceà. 

Diferents autors clàssics parlen d'elles com Apolodoro, Hesiodo i Homer i altres més contemporanis com Edgar Allan Poe.

Les Nereides sempre van ser símbol de gràcia i bellesa. 

Formaven part del sèquit de Poseidó. Se les representava com a sirenes modernes amb cua de peix. 

NÀYADES

En la mitologia  grega, les Nàyades eren les nimfes d'aigua dolça, com les fonts, rierols, i manantials, així com les oceànides estaven associades a aigua salada i les Nereides al Mar Mediterrani. Els mites i llegendes ens parla de joves belles que solien enamorar als mortals per la seva bellsa i gràcia, però també podien ser molt perilloses. Eren mortals, però vivien molts d'anys. Es deia que si les aigües es secaven elles morien . Eren filles de Zeus, segons Homer,  mentre que altres autors diuen que el seu pare era el tità Oceà. Cada localitat tenia les seve fonts i manantials amb els seus grups de Nàyades, que eren objectes de culte. Es creia que tenien dons curatius i ajudaven a la fertilitat. Quan un jove arribava a la majoria d'edat, les dejava com a ofrena alguns cabells infantils del seu manantial més proper . La gent malalta solia beure de les seves aigües o es prenien un bany. De vegades banyar-se a les seves aigües podia ser perillòs si les molestaven i llavors castigaven al ofensor. De vegades eren molt geloses i capritxoses. Conta la llegenda que un pastor que va ser infidel a una Nàyade i  aquesta es va venjar deixant-lo cec. O el cas de Hilas, que va ser raptat per algunes d'elles perque es van enamorar d'aquest.

Dintre de les Nàyades hi ha una classificació: 

- LIMNÀTIDES O LIMNADES:  vivien en llacs o ciénagues perilloses

- PEGEAS:  en cascades i manantials

-CRENEAS O CRÉNIDES:  protectores de les fonts

- ELEINOMAE: Vivien en pantans

- POTÀMIDES: vivien en rius

 

                                         

Evelyd

ELS DRACS

ANIMALS FANTÀSTICS: ELS DRACS

 

Els dracs són immensos rèptils alats que pertanyen a una de les races més antigues que existeix en la mitologia. Famosos per la seva enorme figura, d'uns 30 metres i per poseïr qualitats màgiques.

El seu poder augmenta amb l'edat. Són èssers independents que no viuen en comunitat. Normalment habiten  en coves i són guardiants dels seus tressors. De pell duríssima, es difícil atrevesar-los amb una espassa o projectil. Ténen un caràcter molt arrogant, són ferotges i no t'arrimis a ells que et socarrimaràn si no t'agrada el foc. No els expliquis cap problema a un drac...són ferotges i criden molt. Tampoc els agrada les persones que es queixen, van a por ellas.

És un animal intel.ligent, però no més que un felí..agut i amb el do de detectar èssers invisibles. També ténen molt bona oïda, és clariaudient, és a dir, escolten fins i tot lo inaudible.

La seva característica  principal és el foc que treuen per la boca, per defensar-se o atacar, ja que tenen en el seu interior  un emmagatzament de metà i hidrògen i al friccionar amb les dents surt el foc. El seu vol és àgil i pot llançar-se en picat. Hi ha dracs bons i dracs dolents. Els dracs bons poden ser èssers molt sensibles...

En el cine veiem molts dracs i no sempre són dolents..Apareix en numbroses pel.lícules èpiques i en la famosa sèrie Juego de Tronos. En la triologia del Hobbit apareix com un rèptil ferotge i terrorífic que arrasa pobles, en canvi en la història interminable hi ha  el drac de la sort, de color blanc que salva a Atreyo, el protagonista, destinat a alliberar a l'emperadriu i al regne de fantasia. En Avatar també veiem dracs que els habitants de Pandora aconsegueixen montar i surquen els cels amb els seus vols majestuosos.

LLEGENDES

Hi ha numbroses llegendes des de la de Sant Jordi, que tots sabem, altres com la de Marduk, Sigfrido i Beowulf. En un poema èpic babilònic, el Enuma Elish relata com un príncep, el poderòs deu Marduk va lluitar contra el drac Tiamat, encarnació del caos aquàtic original i el va matar. Després de la seva victòria va crear el cel i la terra.

El primer drac clàssic va ser Tifón, que prové de la mitologia grega, associat a volcans i  huracans l'antic poeta Hesiodo el descriu a la seva "teogonia" i com Zeus va lluitar amb aquest terrible drac i el va vèncer enterrant-lo sota l'Etna. Un mite hindú que apareix en el Rigueda ( recopilació d'himnes samscrits de l'any 1000 a.C) conta com el valent Déu Indra va triomfar sobre un gran drac anomenat Vrita, que habia segellat totes les aigües vivificadores de la terra. Indra, després de matar al monstre va permetre que les aigües fluïssin, en mil manantials i rius.

EL DRAC EN DIFERENTES CULTURES

Hi ha dues tradicions principals sobre el dracs: els dracs europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia Grega i pròxim Orient i els dracs orientals, d'origen xinès. En quasi totes les cultures el drac és un animal malèvol. En Rumania es parla del drac geta-dacio que tenia el cap de llop i cua de serp. En Orient els dracs representen les forces primitives de la naturalesa i l'univers. A diferència dels occidentals no escupeixen foc ni ténen ales encara que poden volar per màgia.

En llegendes xines hi ha dracs que vigilen els cels, que porten pluja i controlen els rius i rierols. En Japó són considerats èssers savis i benèvols. En la mitologia germana el drac forma part del inframón. S'alimenta d'arrels de Yggdrasil, un fresno sagrat que extèn les seves arrels a través de tots els mons.

Els vikingos adornaven les proes dels seus vaixells en forma de drac amb la creença de que espantarien els mals esperits.

En la mitologia grega existeixen diferents tipus de drac. Existeix el mite antic del drac Ladon, de 100 caps que custodiava el jardí de les Hespèrides, Tifón, lamia, el drac d eDelfos o Pitón, Amphisbaena ( drac de dos caps que va nèixer de la sang de Medusa quan va caure una gota de sang en el deserd de Libia).

En el cristianisme apareix en l'A`pocalipsis, del apòstol Juan. I en l'art medieval apareix sota els peus dels sants i màrtirs i representa el triomf de la fe. La llegenda de Sant Jordi mostra aquest significat.

S'ha plantejat que van existir a l'època dels dinosauris, que van sobreviure al cataclisme, adaptant-se a l'aigua, llavors quan ja va passar tot van tornar a sortir a la superfície...podria ser q estiguessin entre nosaltres amagats en algún lloc, potser un lloc recòndit q mai hem accedit, l'antàrtida en alguna cova subterrània amagada entre el gel...

Espero q us hagi agradat aquest article i no agafeu por...fins el pròxim...ara pasaré algunes pintures, gravats i il.lustracions èpiques tretes d'internet.

    Drac devorant als companys de Cadmo, Hendrick Golzius

Drac xinès

                                       

                                         

                                   

El drac de la sort. La història interminable

Evelyd

ÈSSER FANTÀSTICS: AU FENIX

AU FENIX

És un au mitològica. Es tractava d'un au fantàstica que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després resorgir de les seves cendres. Segons alguns mites, vivia en una regió que abarcava la zona de l'Orient Mitjà i la India arribant fins Egipte, en el nord d'Àfrica. Molt present en la poesia àrab. El mite de l'au fenix va alimentar varies doctrines i concepcions religioses per explicar el més enllà, doncs l'au fénix more per renàixer amb tot el seu explendor. Segons el mite poseïa diferents dons extranys com la virtut de que les seves llàgrimes fossin curatives, una força sobrenatural, control sobre el foc i gran resistència física. En l'antic Egipte se'l va denominar Bennu i va ser associat a les crescudes del Nil, a la resurrecció i al sol. El Fénix ha estat símbol del cos físic, de la purificació i la immortalitat. Per Horodot, Plini el vell i Epifani de Salamina, aquesta au sagrada viatjava a Egipte cada cinqcents anys i apareixia a la ciutat d'Heliòpolis, portant sobre les seves espatlles el cadàver del seu pare, i el depositava a la porta del temple del sol on moriria.

Probablement la llegenda de l'au Fénix va passar de tradició egipcia a la grecorromana a través de l'historiador Herodot ( 484-425 a.C). Segons aquest era un au semblant a una àliga per el seu tamany i forma, de plomes daurades i vermelles. El mite apareix en diversos autors clàssics com el naturista Plini el vell ( naturalis Historia, llibre X, capítol II), l'escriptor Sèneca, Ovidi, Claudio Claudiano o cristians com Pau Climent de Roma.

Segons la llegenda cristianitzada, l'au fénix vivia en el jardí del paradis i anidava en un roserar. Quan Adam i Eva van ser expulsats, de l'espassa de l'àngel que els va desterrar va surgir una espurna que va encendre el niu de l'au Fénix, fent que es cremès tot. Per ser l'únic animal que s'havia negat a provar la fruita del paradís, se li van concebir varios dons, com el poder del foc i de la llum, sent el més destacat la immortalitat a través de la capacitat de renàixer de les seves cendres.  Quan arribava l'hora de morir feia un niu amb espècias i herbes aromàtiques, i posava un únic ou, que cobava durant tres dies, i al tercer dia  surtien les flames. El Fénix es cremava per complert i al reduir-se a cendres, resurgia de l'ou la mateixa au, única i eterna. Cada 500 anys. Per els cristians era el símbol de Crist.
D'aquest mite en van parlar Dante i Quevedo.

A la Xina que pren el nom de Feng representa l'emperadriu i junt amb el drac simbolitza una unió inseparable. Y el Simurg representa una idea equivalent.

Lidia Eve

BELCHITE

El dia 11 d'abril vam anar en Dany, la Viki i jo al poble de Belchite, que es troba a la província de Saragossa, poble abandonat i destruit durant la Guerra Civil, al 1937.

Havia sentit que és un poble on s'han escoltat numbroses psicofonies de tancs, avions que sobrevolen, laments, etc. Ja al arribar al poble nou des de la carretera es divisa el poble vell, i la veritat és que impressiona molt, es veuen des de lo lluny el campanar d'una de les esglésies d'estil mudéjar amb forats dels bombardeigs i tot té un aspecte sinistre i fantasmagòric. Ens vam assabentar que es fan visites guiades tant de dia com de nit, i el poble està vallat. Però nosaltres vam descartar aquesta idea i voliem anar a l'aventura de nit i gravar psicofonies, i intentar colar-nos. I ho vam aconseguir...jeje espero que no ens detinguin per aquest fet : ) bueno tot s'ha de dir uns motoristes també es van colar i ens van intentar espantar tirant pedres des de l'església, però ja sabiem que no eren fantasmes. Explicaré tot des que vam arribar al poble nou.

Allà a l'hotel ens va passar una cosa super curiosa, la mare del Dany va trucar super espantada dient que havia rebut una trucada seva, quan nosaltres no vam trucar, i va sentir que una veu deia: No puede ser todo iba bien! era una veu plorinosa.. era com si el telèfon des d'allà l'haguès trucat, com si s'haguès enxegat sol. Llavors vam sentir una veu que deia Dany, Dany! i vam agafar el telèfon i era la seva mare i ens ho va explicar.  Després la porta del bany va quedar tancada per dins, cosa extranyíssima..la vam poder obrir per sort.

Per la tarde després de dinar quan el sol apretava vam anar a fer un tomb per el poble vell i vam fer fotografies, jo no doncs no tenia bateria al mòbil i el vaig deixar carregant-se al hotel. Abans havíem anat al poble nou a passejar i vaig entrar a una botiga a comprar-me una pinta de cabells, doncs sóc molt despistada i me la vaig oblidar a casa..vaig entablar conversa amb la dependenta que era molt amable, i em va explicar que el poble estava tancat per seguretat, per perill d'enderrocament, però això ja ho sabiem, i que no només el poble havia sigut un camp de batalla, sinó per tot el voltatnt. Em va explicar que el seu marit també feia psicofonies, inclús el va trucar però no va poder contestar.

A la nit després de sopar a un bar, ens vam dirigir cap el poble vell, vam rodeixar la tanca de ferro i inspeccionar la zona, sentiem gossos de fons, hi havien algunes casetes que estaven a fora i sentiem música..Hi havia una bonica lluna plena que gràcies a això es veia el poble il.luminat, donant un aspecte sinistre i tenebròs. Vam sentir unes motos a lo lluny de la carretera, segurament ens havien vist..Vam desistir i ja marxàvem, llavors el grupet de nois es va dirigir cap al poble vell i vam veure com desapareixien les seves siluetes, probablement havien saltat la tanca de ferro, llavors nosaltres ens vam valentonar i ens vam aproximar al lloc. Vam intentar saltar la tanca de ferro, el Dany va passar sense dificultat doncs ell està primet, no com nosaltres.. no hi havia manera! la tanca es movia, ens feiem mal a les mans, i per la part d'adalt es doblegava molt, imposible, vam desistir! i el Dany va tornar a saltar, però vam continuar el caminet i llavors la Viki va trobar una entrada, entre la tanca i la pared on hi havia un petit espai i vam poder passar. Sentiem els gossos de fons, i no negaré que no tenia por però en aquells moments estava més contenta i eufòrica per haver entrat, per l'emoció d'una nova aventura a la llum de la lluna, i perquè ho haviem aconseguit i era quelcom prohibit, i lo prohibit sempre dona aquella adrenalina al cos, no es que ho fessim  sovint, per això teniem els nervis a flor de pell! i un lloc com aquell, desolat, enrunat, on van morir tantes persones va incrementar la por i els nervis..

Ens adintravem al misteri..

Vam arribar al carrer principal del poble vell, vam tenir que saltar un mur que seria l'interior d'una casa, era prou alta, però ho vam aconseguir, jo patia perque després no poguessim sortir d'allà..

A l'església de Sant martí vam sentir alguna veu, però eren els motoristes i es van posar a tirar pedres, probablement per espantar-nos doncs ens havien sentit, i no es que parlessim baixet, jo si perquè començava a tenir por i nerviossisme..
Després vam grabar al convent de Sant Rafael. Els nois de les motos van marxar i es van allunyar..llavors mentre el Dany grabava les psicofonies al convent que està just al costat de l'església, que es troba al final del poble jo vaig tenir una experiència paranormal, vaig sentir un murmuri com d'ultratomba que provenia de l'interior de l'església, que va fer que estiguès tota l'estona en tensió, sentia angoixa..la veu femenina deia: esto no es lo peor o lo peor está por venir..ara no recordo exactament les paraules, però el fet es que anava super tensa des de llavors. Vam recòrrer el poble de punta a punta i en Dany ens anava gravant a nosaltres també. Jo sentia angoixa..tot estava destruit, les siluetes de les cases, la torre del rellotge, les esglésies tot prenia una atmòsfera sinistre i tenia ganes de marxar..No vam veure cap fantasma, però hem sentit algún murmuri a les gravacions, però no hem pogut detectar el que es deia.
I lo més fort va ser en una casa on vam sentir un xiulet, semblava la trajectòria d'una bala, o potser era el vent o el producte dels nostres sentits aguditzats per la por.. total espantadíssims vam començar a còrrer, el meu cor bategava amb força, feia temps que no m'espantava tant!! Després ja vam sortir. Vam ficar unes teules a terra perquè puguessim saltar bé el mur, i tot s'ha de dir a mi en van deixar l'última! Pensava que surtiria una mà que m'engulliria cap el poble maleït o un aspectre demoníac. Em vaig quedar estancada amb una cama endins i l'altre penjant dels mateixos nervis, però al final vaig aconseguir-ho i vam arribar sans i estalvis al hotel però amb els nervis a flor de pell i l'emoció d'aquella aventura viscuda.

A continuació pasaré unes fotografies de Belchite vell que per fi vaig  fer l'endemà al matí abans de partir cap a Barcelona. Per cert era un dia bonic, assolellat i esplèndid.

Lidia Eve