Des de temps immemorials, els boscos han despertat admiració i fascinació, respecte i misteri. Entre els seus arbres centenaris, on es filtra la llum dels sol, tímidament entre els fulls i el vent susurra antics secrets. La mitologia grega va situar uns èssers extraordinaris: les dríades.
Nimfes dels arbres, esperits de la natura, eren considerades guardianes dels boscos i de la vida vegetal.
Conta la tradició que aquests èssers es podien manifestar amb criatures femenines, delicades però poderoses, capaces de respresentar la força, la bellesa i la fragilitat de la natura.
Origen de les driades
Deriven de la paraula grega drys, que significa roure o alzina, però amb el temps es va ampliar per designar les com a nimfes dels arbres i boscos.
Moltes tradicions distingia les dríades com èssers protectors dels boscos i les hamadríades unides a diferents tipus d'arbres i la vida d'aquestes depenia de la salut de l'arbre. Si l'arbre es talava, la nimfa moria. No eren immortals però posseïen una llarga vida.
Representacions
En l'art i la literatura se les descriu com donzelles , amigues dels animals, deitats menors properes als sàtirs i que velen per la natura.
Calímaco, poeta i erúdit de Cirene, que ara està a l'actual Libia, deia que que les dríades gaudien de la pluja que feia crèixer els arbres i ploraven quan perdien els seus fulls.
Pausànies, historiador i geògraf del segle II d.C, distingia entre Epimélides, nimfes pastorals que tenien la misió de vigilar els pastors i els seus remats; Napeas, nimfes dels boscos.
La tradició tardia distingeix entre dríades i hamadriades.
Però hi ha altres tipos de nimfes:
_ limónides: Nimfes dels prats
- Auloniades: Nimfes dels valls, barrancs i racons verds
- Oréades: Nimfes de les montanyes, roques o coves
- Pediades: nimfes dels camps, extensions llanes
En la literatura apareixen en el Quixot, de Cervantes
"oh vosotras, napeas y driades, que teneis por costumbre de habitar en las espesuras de los montes.."
Les més conegudes son Dafne i Eurídice. Euridice nimfa de Tracia, estimada d'Orfeu, que en un altre article en parlo d'aquest mite i Dafne nimfa que va ser perseguida per Apolo i els déus la van convertir en un arbre de llorer.
Les melies son nimfes de les freixes i les hamadriades, nimfes de diferents tipos d'arbres i fruits.
Altres driades conegudes dins la mitologia:
Egeides: asistens de Circe a la illa de Eea.
Erata: driade d'Arcadia, profestissa de Pan i esposa del rei Arcade
Liceas: nimfes del mont Liceo d'Arcadia
Penelopea: driade del mont Cilene d'Arcadia, mare del sàtir Pan
Tirorea: nimfa del mont Parnaso, que es troba al centre de Grècia al costat de la població de Delfos.
Nimfes de jardins sagrats i llocs mítics
Trobem a les Hespèrides, eren nimfes de la mitologia grega, conegudes com les nimfes del capvespre. Vivien en un marevellós jardí al extrem occidental del món conegut i custodiaven junt amb el drac Ladón, l'arbre que donava les famoses pomes d'or.
* Eren filles d'Atles y Hesperis, encara que existeixen altres genealogies
* Els seus noms més coneguts son Egle, Eritia i Hesperetusa
* Apareixen en un dels treballs d'Heracles, el qual debia aconseguir les pomes d'or.
Les Hiades. també nimfes de la mitologia grega, però relacionades amb la pluja.
Se les associava amb la pluja i les tormentes, i els estels, que van donar el nom al cúmul estelar de les Híades, situat a la constel.lació de Taure. La natura i la fertilitat ja que la pluja fa crèxer la vegetació.
Les nimfes de les bacanals, les mènades
Eren dones vinculades al culte de Dionisi, déu del vi, de la festa desenfrenada, el èxtasi i les celebracions.
Participaven en les festes dionisiaques, ballaven i cantaven en els boscos. En els mites apareixen en estats d'entusiasme i de frènesi ritual.
Les pléyades
Eren nimfes anomenades Atlándides, per què eren filles del titàn Atles i de la oceanide Pléyone. Els seus noms eren Maya, Electra, Taigete, Alcione, Celeno, Estérope, Mérope.
Eren èssers divines associats a la natura i les muntanyes. Segons alguns relats feien companyia a Artemisa. La historia conta que el caçador Orion les va perseguir i Zeus les va transformar en estrelles i les va col.locar en el firmament. Avui en dia vèiem el cumul estelar de las Plèyades i son les set germanes.
text: Evelith
fotos d'internet
.jpg)














