La cacera salvatge és un mite del folclore europeu present en diferents formes en la zona del Nort, Occidental i Central del continent.
Es tracte d'un grup fantasmal o espectral de caçadors acompanyats dels seus gossos de caça i cavalls commandats per una figura mitològica en una desenfrenada persecució a travessant el cel o al llarg de la terra o por sobre d'ella. Normalment era una forma d'explicar les tormentes.
Els caçadors eren ànimes en pena, valkiries, follets, alguna figura associada a les llegendes germàniques com Odin, o celtes com Arawn, o una figura hitòrica o llegendaria com Teodoric el Gran, Carlemany, o el rei Artur, el rey danés Atlerdog, el psicopompo galés Gwyn ap Nudd, o figures bíbliques com Herodes, Caín, Gabriel, i el dimoni.
Ser testimoni de la cacera salvatge era vist com un presagi d'un catàstrofe que havia de venir, una guerra o plaga o la mort del qui la veia. Les persones que se la trobessin pel camí podien estirar-se i deixar que els esperits del animals els trepitgessin o deixar-se portar per la partida de caça, però corrien el risc de anar a parar molt lluny de casa seva o morir durant el transcurs de la salvatjada embestida dels personatges malèvols.
També es creia que podien anar al inframón o una versió més endolcida al pais de les fades. Altres creien que els esperits de persones podien ser arrancats ferotjament mentre dormien per participar a la cabalgata.
Un cronista anglès anomenal Orderico Vital menciona una cabalgata vista al mes de gener de 1091, a la que va anomenar "tropa del Arlequin". Hellequin és un personatge diabòlic associat a la cacera salvatge que arrossega al inframón a persones malèvoles que vaguen pels camps.
Aquest mite va ser modificat segons transcorria el temps, on s'introduïen nous personatges, deus i herois populars, com el rei Artur o Francis Drake, que era un corsari anglès.
En algunes parts d'Anglaterra es deia que els gossos perseguien als pecadors i no batejats. A Catalunya hi ha la llegenda del compte Arnau, un conegut noble cruel que amb els seus gossos de caça està condemnat a vagar a la foscor de la nit en una intrèpida búsqueda pels boscos , i a Galicia una llegenda semblant és la Santa companya, que ja n'havia parlat en un altre article..però són ànimes en pena que s'apareixen en un encreuament de camins o no hi ha un cruceiro.
A Suècia, la cacera salvatge no es veia però s'escoltava..en nits fosques amb núvols apunt d'haver-hi tormenta en una nit freda..s'escoltaven trons i gemecs d'animals o trepitjades fantasmals, havia de ser terrorífic anar sol pel bosc, escoltant els sorolls de la comitiva espectral en una nit freda, amb boira..
A la cultura popular
Peter Nicolai Arbo es va inspirar en la caceria savatge d'Odin a la seva pintura més coneguda Asgardsreien ( 1872). Parlant d'Odin el meu gat també es deia Odin, pobret ..també era molt caçador i s'escapava a la plaça i anava empaitant els coloms, no sé si per jugar o perquè els volia caçar.. he de dir que era un gat gris una mica especial..i també empaitava a la gata siamesa dels veïns, junt amb l'altre gat que tinc, Grimm en al.lusió als germans Grimm. I perquè m'agrada el món dels contes i la fantasia. Em recorden a la meva infància.
Andrzej Sapkowski inclou una caçaria salvatge entre els elements folclòrics de la seva cultura eslava en la sèrie "the Witcher" (el brujo). Una sèrie que vaig gaudir molt i m'agradaria tornar-la a veure, jo sóc més de Henry Cavil, però em vaig quedar amb les ganes de veure l'altre temporada, quan ja se'n va anar el bruixot. perquè les actrius també tenien molt de ganxo, i a nosaltres ens agrada sentir-nos identificades quan veiem una sèrie o pel.lícula.
A "cazadores de sombra" de Cassandra Clare també hi surt una caceria salvatge. És una escritora que ha fet trilogies de fantasia, i la primera part "cazadores de sombras; ciudad de huesos" se'n va fer una pel.lícula. És una pel.lícula que apareixen dimonis en forma de gos salvatge i vampirs. I un noi ros una mica andrògin que és com un àngel de la guarda., ella combat als vampirs amb unes runes màgiques, que només sap ella i li surten en el moment adequat. I estic entusiasmada de llegir les altres parts, bueno començar des del principi. No es que sigui massa lectora, sóc més cinèfila. Però el llegir et fa evadir més de la realitat. I diuen que un llibre explica més detalls que a la pel.lícula, però jo potser sóc més visual, però llegir t'incentiva la imaginació i et fa ampliar el teu vocabulari, encara que...de vegades les persones sensitives ens entenem en qualsevol llengüa. Tot és qüestió d'elecció.
Bueno això de la cacera salvatge a donat peu a reflexió. i... en un proper article escriuré sobre vampirs, i el vampir de Tarragona, el dip de Pratdip, que mai recordo el nom d'aquest poble, era un gos vampir amb ulls ben vermells, un vampir en gos, que xuclava la sang de les ovelles i altres animals. Doncs el dia que hi vaig anar amb en DAny i en Carlos, va ser tota una aventura, una guia local ens va explicar la llegenda, i al sortir de sobte es va ficar a ploure a bots i a barrals, i ens vam aixoplugar en un portal..hi ha un castell misteriós..i aquell dia jo intentava gravar-me amb el móvil amb la intenció de fer-me youtuber i explicar la llegenda, però no m'ho tenia preparat, excursió improvitzada, i ademés em veia molt paliducha..com una vampiresa..jejeje


.jpg)












