LA CAIXA DE PANDORA
Si bé Zeus era
sever i atosigava a la gent, en canvi Prometeu era amable i oferia
sempre la protecció que podia. Els dos deus es van enemistar
després que Prometeu va crear el primer home sobre la faç de la
terra, i la seva hostilitat va créixer després que Prometeu tornés
el foc als homes que Zeus amb la seva ira els hagués arrabassat.
Aquest es va indignar tant per l’acció de Prometeu que va decidir
castigar a la humanitat creant a Pandora, que va estendre el mal,
sense saber que ho feia. El fet va succeir així: Zeus li va dir al
deu ferrer Hefest que modelés a Pandora en fang. Atenea li va donar
vida, i Afrodita bellesa. Hermes li va ensenyar astúcia i també va
concertar la seva boda amb el crèdul germà de Prometeu, Epimeteu.
Prometeu va advertir a Epimeteu sobre Pandora, però ell no li va fer
cas i es va casar amb ella, acceptant com a dot una vaixella ( la
caixa de Pandora) de regals divins. El que la parella no sabia era
que la vaixella contenia tots els mals del món. Una versió del mite
diu que Prometeu coneixia el contingut de la vaixella perquè
l’havia omplert a consciència d’afliccions: malaltia, vicis,
bogeria, vellesa. Etc. El únic bo que hi havia en ella era
l’esperança que reposava en el fons. Malgrat les advertències del
seu marit, un dia Pandora va ser temptada per la curiositat i va
obrir la vaixella, alliberant així tot el mal en el món. D’aquí
el significat de l’expressió «caixa de Pandora», o caixa dels
trons, quan es desferma tota classe de mals.
Segons una altre
versió del mite, la vaixella contenia tot lo bo, i just en l’instant
en que van obrir la tapa , la virtut va escapar.
La filla de Pandora,
Pirra, va contraure matrimoni amb Deucalió, l’equivalent grec del
personatge Bíblic de Noé que va sobreviure a un diluvi que el
sobirà suprem dels deus a manar, amb una barca que havien construït.
El mite del diluvi és explicat en diferents cultures. I actualment
els científics estan trobant proves de la seva existència. De fet
se sap de l’existència de diferents cataclismes que van assolar la
terra. També hi ha qui creu que en un d’ells, un meteor va
provocar grans onades i va esfondrar la mítica o no tant mítica
ciutat de l’Atlàntida, però d’això ja en parlaré en un altre
article, que és un tema que m’apassiona.
Del mateix mode que
en la Bíblia Eva es presentada com una pecadora, per haver menjat
del arbre prohibit (o ingènua perquè es va deixar temptar per la
serp), en la Teogonia de Hesíode Pandora es el seu equivalent, també
per ignorància va obrir el que no s’havia d’obrir. La metafòrica
caixa de Pandora guarda cert semblança amb la caiguda d’Adam i Eva
del paradís i que van ser castigats amb el treball i el dolor etern.
Es creu que Pandora, que significa literalment «tots els regals»,
era en origen una deessa pre-grega.
Si Zeus és Déu qui
és Prometeu?
I la meva pregunta
és existeix la caixa de Pandora? Que hi ha de realitat en els mites?
Està clar que sóc més de la opinió que seria certa la primera
versió, que contenia tots els mals, perquè senyors, EL MON NO VA BÉ
Podria ser que
Pandora visqués a la mítica Atlàntida, i en el fons del mar es
trobés la caixa que alliberés l’esperança del món, quelcom que
arregles tots els problemes. Una font de salut infinita i un recursos
energètics sostenibles i no contaminants.
Representacions en
l’art
Evelyd
