AVENTURES I MISTERI: SIRENES

Una sirena és un elemental de l'aigua, conegut per la mitologia grega i les seves llegendes. És una dona amb tors humà i cua de peix. Es diu que antigament tenien ales, eren ocells, però van ser castigades i es van trasformar en dones-peix i des de llavors surquen els mars entonant càntics encandilant a mariners, pescadors o pirates. De vegades porten a la perdició als homes com les seves companyes les nereides quan aquests no es porten bé, sigui quin sigui el seu estatus. Relacionada amb la FEMME FATAL. Amb mala reputació ja des de la mitologia amb els contes d'Orfeu i Jason i els Argonautes, passant per el cristianisme, ja que apareix en alguns claustres romànics junt amb altres èsser hibrits, com símbol de pecat, identificant-la amb Eva. El mono també era un animal que simbolitzava el pecat, els vicis, una manera que tenien la gent de l'església perquè no s'oblidessin que no tenien que pecar.

Diuen que poseeixen una bellesa extraordinària amb cabell llargs de color de rosa, verds o pèl rojos i cues blaves o verdes o plateixades. Segons HOmer en la Odissea eren entre dues i cinc i guardaven relació amb les harpies. Vivien en una illa de la costa de Sicília. Aqueses amb els seus cants enamoraven als mariners fent-los naufragar a les roques. Odiseu per salvar a la tripulació dels seus cants els va fer possar-se cera ales orelles, i ell es va lligar adalt d'un mastil, sent així l ́'unic supervivent. En un altre episodi Jasón i els Argonautes es van salvat de morir gràcies a la música d'Orfeu, el que encandilava a les besties del inframón amb la seva música quan va anar a buscar la seva estimada Eurídice. Quirón va ser qui havia aconsellat a Jasón portar al viatge com a protector. Algunes versions recullen que les sirenes eren companyes de Persèfone, la reina del Inframón, i que Afrodita, deesa de l'amor, havia transformat en unes dones ocell per negar-se a entregar la seva virginitat als homes i als Déus. però no podien volar perque les muses les havien vençut en un concurs de cant i havien arrancat les plomes de les seves ales per fer-se corones. Així les sirenes només podien posar-se sobre els ossos de les seves víctimes i cantar.

Avui en dia " cants de sirena" és una expressió habitual per indicar que ens sentim molt atrets per quelcom que acabarà per perjudicar-nos.

Més endevant en el segle XVIII amb el conte romàntic del danès Hans Christiansen canvia la concepció de la sirena. La sireneta viu en un regne subaquàtic amb el seu pare, el rei del mar, la seva àvia i les seves cinc germanes grans, cada una nascuda amb un any de diferència. Quan la sireneta cumpleix 15 anys, se la permet jugar a mirar el món de la superfície i quan cadascuna de les germanes té l'edat suficient, visiten la superfície una vegada per any. Quan surt a la superfície la sireneta s'enamora perdudament d'un princep que estava en un vaixell, llavors es desencadena una gran tormenta que aixeca gran onades i la sireneta salva al príncep de morir ofegat en el mar. Després el porta al trencall aprop d'un temple, encara inconcient. El princep mai arriba a veure la sireneta i no sap que ella l'ha salvat. Ella plora llàgrimes de foc perque veu que mai tornarà a veure el seu enamorat. Però intenta lo impossible i va a veure la bruixa més tenebrosa de tot l'oceà, f un tracte amb ella, aquesta li dona cames a canvi de la seva veu. Ella sempre acompanyada del seu peixet Sebastià, el seu amic inseparable. Coneix al princep però se n'adona que hi ha un altre dona i ella es vol morir... les seves germanes apareixen i li ensenyen un punyal que els ha donat la bruixa perque mati al princep, i d'aquesta manera tornarà a ser sirena, però ella desesperada es tira al mar plena de dolor i tristessa. i es converteix en escuma de mar.

Disney farà una nova versió de la sireneta, i apareix en pel.lícules com Un, Dos, Tres Slash, amb la Dary Hannal, i hi ha una sèrie que es diu H2O de tres noies que per encanteri es transformen en sirenes. Espero que us hagi agradat, el pròxim article parlarem de les dones d'aigua.