AVENTURES I MISTERI: de maig 2023

POBLES ABANDONATS DE CATALUNYA

Atrets pel misteri, durant una temporada vam estar anant a pobles abandonat amb el Dany y el Charly de vegades només el Dany i jo, i a Belchite va venir la Viki la ex parella del Dany. Belchite va ser una de les primeres publicacions al blog on relato l'aventura que vam viure, i el que ens va passar. El Dany com sempre gravant psicofonies pero lo fort no ens va fer falta sentir lo gravat perque tot en si era una experiència paranormal. I una gran aventura, com ja vaig explicar fa dos o tres anys? En una nit clara de lluna plena, ens colavem per unes rexes i saltant murs arribem al carrer principal. En una de les esglésies, em perdonareu perque hi ha dues i no recordo el nom, crec que era la més gran, just al final del carrer principal, vaig sentir una veu que dèia esto no es lo peor, como si algú els volgués avisar. Però a nosaltres? O a la gent que va morir allà?

Altres vegades com a la Mussara i a Marmellar no ho vaig passar molt bé, a la Mussara perque vaig arribar mareixada d'estar en el cotxe pero allà vam tenir una experiència negativa amb abelles, i vam tenir un percance amb el cotxe que es va punxar una roda. Crec que més que punxar a la roda li va sortir un bony, com si tingués un tumoret; ))Després estavem al cementiri i el Dany explicava llegendes del poble, d'una bruixa i d'uns anarkistes i jo em vaig avorrir i vaig anar a donar una volta a veure si trobava la vil.la del sis, segons la llegenda hi ha una casa que té una pedra que si la saltes entres en un món paral.lel, d'una altra dimensió. Compta la llegenda que uns voletaires es van perdre, crec que va ser un home que va desaparèixer i no el van trobar més. Molt misteriós tot. Jo escapant de les històries que explicava el Dany o el fet de que estiguessim a un cementiri sentats em donava mal rotllo vaig anar a donar una volta però el meu mareig no va cesar, vaig adentrar-me per un carreró, el poble no té masses cases, en direcció contrària al cementiri, es a dir pujant cap adalt, just al inici hi havia una casa amb un gran arburst i se sentia el zumbit d'abelles, ( vaig pensar que potser en aquella casa hi havia el portal dimensional i les abelles el protegien, d'alguna manera a mi em fan por les abelles i algú les havíen enviat allà per protegir-me pq no estava destinada a desaparèixer, tonteries de les meves o no tant tonteries i no vaig continuar, perquè em va envaïr la por. Perque crec en el destí, tot succeeix per alguna raó. També crec que trobar-te amb insectes vol dir una cosa o una altre depenent del insecte que sigui. Després quan dinavem les abelles també em van molestar i vam acabar dinant l'entrepà adalt de tot a una roca on s'albirava un magnific paisatge i allà vam estar agust. Per alguna raó les abelles estaven rabinoses i no volien que estiguessim allà. Potser algú havia invocat a Candyman?? o les abelles em volen protegir?

A Marmellar havia llegit per internet el que va succeïr, i no era gens agradable. Van trobar dues noies mortes en diferents anys, el 1993 i el 1996 i no es van trobar els culpables. Una d'elles violada i cremada, una nit de Sant Joan. s'especulava que al radera de tot això hi havia mises negres i rites satànics, pero va quedar com un cas tancat.

Nosaltres hi vàrem anar i jo vaig arribar cansada perque des d'on deixes el cotxe fins al poble hi havia un bon troç. Llavors em fa pensar... que potser els nois que van portar la noia li van fer atrocitats pel camí, pel dur camí de la pobre noia i perque no hi haguessin proves la van carbonitzar,.

Jo vaig arribar exhausta i molt mareixada, i estar dins l'església on la van trobar era una cosa impactant. I vam pujar a un campanar per fer-nos fotos. Pero després d'haver llegit tot alló estava molt mareixada. Vull tornat a la Mussara per veure si sento el mateix, i si sóc sensitiva, el que a Marmellar no hi torno ni per res del món perque no em fio, es perillós, jo ja tenia por d'anar-hi sabent tot el que va passar.

Altres pobles han estat més tranquils com Jafra que també hi ha una llegenda, la de la nena Melinda que el seu esperit vaga pels camins orientant els que s'han perdut.

I lo que no he explicat abans es que a Fonsacaldetes hi ha la llegenda de la Dama blanca, una noia que va morir de pena perque un capellà no va voler casar-la amb el noi de qui estava enamorada. També hi vam estar i va ser un dia molt especial... el vent bufava, estàvem completament sols i vaig sentir pau, i quan marxavem vaig dir dama blanca et vols manifestar, estàs per aquí? i a mi em va contestar. Vaig sentir una veu bastant femenina, com un susur a lo lluny, però no vaig saber que em dèia. No era una veu de pena, al contrari era una veu que et transmetia algo positiu i esperança, perque potser al morir ell, es van retrobar les seves ànimes. Es al poble que més pau he sentit, té algo màgic i encisador. Propera estació esperança ...