divendres, 26 de maig del 2023

POBLES ABANDONATS

 POBLES ABANDONATS DE CATALUNYA
















Atrets pel misteri, durant una temporada vam estar anant a pobles abandonats. Belchite va ser una de les primeres publicacions al blog on relato l'aventura que vam viure, i el que ens va passar. 

En Dany com sempre gravant psicofonies però lo fort no ens va fer falta sentir les gravacions per que tot en si era una experiència paranormal. I una gran aventura, com ja vaig explicar fa un temps. En una nit clara de lluna plena, ens colàvem per unes reixes i saltant murs vàrem arribar al carrer principal.  A l'església principal, la de Sant Martí,  vaig sentir una veu que deia "esto no es lo peor" como si algú ens volgués avisar. Però a nosaltres? O a la gent que va morir allà?

Altres vegades com a la Mussara i a Marmellar no ho vaig passar massa bé, a la Mussara em vaig mareixar i vam tenir una experiència negativa amb vespes, i  un incident amb el cotxe doncs es  va punxar una roda. Crec que més que punxar li va sortir un bony, cosa ja de per si extranya. 

Després estàvem al cementiri i el Dany explicava llegendes del poble, d'una bruixa i d'uns anarkistes, no em vaig enterar res en aquell moment per que em vaig tornar a mareixar, el cas es que dèien que la bruixa va maleïr el poble, per què van profanar la seva tomba. A mi em va entrar un malestar el fet d'estar allà dins un cementiri mentre el Dany explicava eufòric aquesta història, la qüestió es que em vaig començar a trobar malament i me'n vaig anar a donar un tomb. 

Segons la llegenda hi ha una casa que té una pedra que si la saltes entres en un món paral.lel, d'una altra dimensió. I li diuen la vil.la del sis. 

Les cròniques diuen  que uns voletàires es van perdre, buscant volets. 
Aquest poble la major part de l'any està envoltat d'una boira freda que se't calen als ossos. 

vaig endinsar-me per un carreró.. 

i de sobte vaig sentir un brunzir de millars de vespes, venien d'un arbust que estava davant d'una casa, tapant-la pràcticament tota el meu malestar es va incrementar per un moment vaig pensar que allà estava la casa, que segons deien que si  saltaves  una pedra entraves en una altre dimensió, com si hi hagués un portal que et conduís al infern. 

A Marmellar havia llegit per internet el que va succeïr, i no era gens agradable. Van trobar dues noies mortes en diferents anys, el 1993 i el 1996 i no es van trobar els culpables. Una d'elles violada i cremada, una nit de Sant Joan. s'especulava que al radera de tot això hi havia mises negres i rites satànics, pero va quedar com un cas tancat.

Nosaltres hi vàrem anar i jo vaig arribar cansada per que des d'on deixes el cotxe fins al poble hi havia un bon tros. Llavors em fa pensar... i també vaig estar tota l'estona mareixada, i em vaig sentar a prendre el sol. 

Altres pobles han estat més tranquils com Jafra que també hi ha una llegenda, la de la nena Melinda que el seu esperit vaga pels camins orientant els que s'han perdut.

I lo que no he explicat abans es que a Fontsacaldetes hi ha la llegenda de la Dama blanca, una noia que va morir de pena per que el capellà del poble no va voler casar-la amb el noi de qui estava enamorada. També hi vam estar i va ser un dia molt especial... el vent bufava, estàvem completament sols i vaig sentir pau, i em va semblar sentir la veu de la dama blanca que el seu esperit encara ronda per allà. 




                                            Jafra








                              

                                  



                 Rocafort



         Marmellar































































fotografies i text: Lidia Eva








































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada