POBLES
ABANDONATS DE CATALUNYA
Atrets
pel misteri, durant una temporada vam estar anant a pobles abandonats. Belchite va ser una de les
primeres publicacions al blog on relato l'aventura que vam viure, i
el que ens va passar.
En Dany com sempre gravant psicofonies però lo
fort no ens va fer falta sentir les gravacions per que tot en si era una
experiència paranormal. I una gran aventura, com ja vaig explicar fa un temps. En una nit clara de lluna plena, ens colàvem per
unes reixes i saltant murs vàrem arribar al carrer principal. A l'església principal, la de Sant Martí, vaig sentir
una veu que deia "esto no es lo peor" como si algú ens volgués
avisar. Però a nosaltres? O a la gent que va morir allà?
Altres
vegades com a la Mussara i a Marmellar no ho vaig passar massa bé, a
la Mussara em vaig mareixar i vam tenir una experiència negativa amb vespes, i un incident amb el cotxe doncs es va punxar una roda. Crec que més que
punxar li va sortir un bony, cosa ja de per si extranya.
Després estàvem al cementiri i el Dany explicava llegendes del
poble, d'una bruixa i d'uns anarkistes, no em vaig enterar res en aquell moment per que em vaig tornar a mareixar, el cas es que dèien que la bruixa va maleïr el poble, per què van profanar la seva tomba. A mi em va entrar un malestar el fet d'estar allà dins un cementiri mentre el Dany explicava eufòric aquesta història, la qüestió es que em vaig començar a trobar malament i me'n vaig anar a donar un tomb.
Segons la llegenda hi ha una casa que té una pedra que si la saltes
entres en un món paral.lel, d'una altra dimensió. I li diuen la vil.la del sis.
Les cròniques diuen que uns voletàires es van perdre, buscant volets.
Aquest poble la major part de l'any està envoltat d'una boira freda que se't calen als ossos.
vaig endinsar-me per
un carreró..
i de sobte vaig sentir un brunzir de millars de vespes, venien d'un arbust que estava davant d'una casa, tapant-la pràcticament tota el meu malestar es va incrementar per un moment vaig pensar que allà estava la casa, que segons deien que si saltaves una pedra entraves en una altre dimensió, com si hi hagués un portal que et conduís al infern.
A
Marmellar havia llegit per internet el que va succeïr, i no era gens
agradable. Van trobar dues noies mortes en diferents anys, el 1993 i
el 1996 i no es van trobar els culpables. Una d'elles violada i
cremada, una nit de Sant Joan. s'especulava que al radera de tot
això hi havia mises negres i rites satànics, pero va quedar com un
cas tancat.
Nosaltres
hi vàrem anar i jo vaig arribar cansada per que des d'on deixes el
cotxe fins al poble hi havia un bon tros. Llavors em fa pensar... i també vaig estar tota l'estona mareixada, i em vaig sentar a prendre el sol.
Altres
pobles han estat més tranquils com Jafra que també hi ha una
llegenda, la de la nena Melinda que el seu esperit vaga pels camins
orientant els que s'han perdut.
I lo
que no he explicat abans es que a Fontsacaldetes hi ha la llegenda de
la Dama blanca, una noia que va morir de pena per que el capellà del poble no
va voler casar-la amb el noi de qui estava enamorada. També hi vam
estar i va ser un dia molt especial... el vent bufava, estàvem
completament sols i vaig sentir pau, i em va semblar sentir la veu de la dama blanca que el seu esperit encara ronda per allà.
Jafra
Rocafort
Marmellar
fotografies i text: Lidia Eva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada