AVENTURES I MISTERI: ELS DRACS

ANIMALS FANTÀSTICS: ELS DRACS

Els dracs són immensos rèptils alats que pertanyen a una de les races més antigues que existeix en la mitologia. Famosos per la seva enorme figura, d'uns 30 metres i per poseïr qualitats màgiques.

El seu poder augmenta amb l'edat. Són èssers independents que no viuen en comunitat. Normalment habiten en coves i són guardiants dels seus tressors. De pell duríssima, es difícil atrevesar-los amb una espassa o projectil. Ténen un caràcter molt arrogant, són ferotges i no t'arrimis a ells que et socarrimaràn si no t'agrada el foc. No els expliquis cap problema a un drac...són ferotges i criden molt. Tampoc els agrada les persones que es queixen, van a por ellas.

És un animal intel.ligent, però no més que un felí..agut i amb el do de detectar èssers invisibles. També ténen molt bona oïda, és clariaudient, és a dir, escolten fins i tot lo inaudible.

La seva característica principal és el foc que treuen per la boca, per defensar-se o atacar, ja que tenen en el seu interior un emmagatzament de metà i hidrògen i al friccionar amb les dents surt el foc. El seu vol és àgil i pot llançar-se en picat. Hi ha dracs bons i dracs dolents. Els dracs bons poden ser èssers molt sensibles...

En el cine veiem molts dracs i no sempre són dolents..Apareix en numbroses pel.lícules èpiques i en la famosa sèrie Juego de Tronos. En la triologia del Hobbit apareix com un rèptil ferotge i terrorífic que arrasa pobles, en canvi en la història interminable hi ha el drac de la sort, de color blanc que salva a Atreyo, el protagonista, destinat a alliberar a l'emperadriu i al regne de fantasia. En Avatar també veiem dracs que els habitants de Pandora aconsegueixen montar i surquen els cels amb els seus vols majestuosos.

LLEGENDES

Hi ha numbroses llegendes des de la de Sant Jordi, que tots sabem, altres com la de Marduk, Sigfrido i Beowulf. En un poema èpic babilònic, el Enuma Elish relata com un príncep, el poderòs deu Marduk va lluitar contra el drac Tiamat, encarnació del caos aquàtic original i el va matar. Després de la seva victòria va crear el cel i la terra.

El primer drac clàssic va ser Tifón, que prové de la mitologia grega, associat a volcans i huracans l'antic poeta Hesiodo el descriu a la seva "teogonia" i com Zeus va lluitar amb aquest terrible drac i el va vèncer enterrant-lo sota l'Etna. Un mite hindú que apareix en el Rigueda ( recopilació d'himnes samscrits de l'any 1000 a.C) conta com el valent Déu Indra va triomfar sobre un gran drac anomenat Vrita, que habia segellat totes les aigües vivificadores de la terra. Indra, després de matar al monstre va permetre que les aigües fluïssin, en mil manantials i rius.

EL DRAC EN DIFERENTES CULTURES

Hi ha dues tradicions principals sobre el dracs: els dracs europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia Grega i pròxim Orient i els dracs orientals, d'origen xinès. En quasi totes les cultures el drac és un animal malèvol. En Rumania es parla del drac geta-dacio que tenia el cap de llop i cua de serp. En Orient els dracs representen les forces primitives de la naturalesa i l'univers. A diferència dels occidentals no escupeixen foc ni ténen ales encara que poden volar per màgia.

En llegendes xines hi ha dracs que vigilen els cels, que porten pluja i controlen els rius i rierols. En Japó són considerats èssers savis i benèvols. En la mitologia germana el drac forma part del inframón. S'alimenta d'arrels de Yggdrasil, un fresno sagrat que extèn les seves arrels a través de tots els mons.

Els vikingos adornaven les proes dels seus vaixells en forma de drac amb la creença de que espantarien els mals esperits.

En la mitologia grega existeixen diferents tipus de drac. Existeix el mite antic del drac Ladon, de 100 caps que custodiava el jardí de les Hespèrides, Tifón, lamia, el drac d eDelfos o Pitón, Amphisbaena ( drac de dos caps que va nèixer de la sang de Medusa quan va caure una gota de sang en el deserd de Libia).

En el cristianisme apareix en l'A`pocalipsis, del apòstol Juan. I en l'art medieval apareix sota els peus dels sants i màrtirs i representa el triomf de la fe. La llegenda de Sant Jordi mostra aquest significat.

S'ha plantejat que van existir a l'època dels dinosauris, que van sobreviure al cataclisme, adaptant-se a l'aigua, llavors quan ja va passar tot van tornar a sortir a la superfície...podria ser q estiguessin entre nosaltres amagats en algún lloc, potser un lloc recòndit q mai hem accedit, l'antàrtida en alguna cova subterrània amagada entre el gel...

Espero q us hagi agradat aquest article i no agafeu por...fins el pròxim...ara pasaré algunes pintures, gravats i il.lustracions èpiques tretes d'internet.