LES FADES
Les fades són éssers fèerics que habiten als boscos, coves, dòlmens, etc.. són d'extrema bellesa, diminutes, etèries, invisibles als humans ja que tenen la capacitat d'aparèixer i desaparèixer, posseïdors de poders màgics. Es diu que les fades són les més nombroses entre els éssers elementals i també les més belles. Dotades de facultats extraordinàries, tenen el poder sobre la vida, l'amor i la mort,. Fada ve de fatum, que significa destí, i això ens evoca a la mitologia grega a les tres parques que teixien el destí de la humanitat filant els seus fils i tallant-los.
També en depenen en gran part els cicles vitals de la natura i els encantaments i les transformacions de totes les coses. Són delicades, evanescents, líriques, transmissores de secrets antics, i custodien tresors.
Altres figures mitològiques associades a les Fades són les Nimfes, Hi ha diferents categories. Pugen sobretot els boscos i les aigües. Les més antigues són les Melíades o Nimfas de los Fresnos, les Nàiades habiten a les fonts i als rius, les Nereides habiten al mar, les Oreades viuen a les muntanyes, les Alseides a les florestes, les Hamadríades protegeixen els boscos i les Driades són l'ànima dels arbres, que els protegeixen fins que aquests moren.
El regne de les fades és el regne de la llum, són diürnes, tot i que també surten a la nit durant la lluna plena.
* Habitat
En general habiten en boscos i prats, espais verds, camps i jardins. Fan allà les seves reunions, canten, ballen o donen llargs passeigs en solitari. Estan associades amb les flors. Es diu que si algú vol veure-les cal recollir un manyoc de prímules.
Un dels noms més freqüents que se li dona a la flor del pensament en els camps anglesos és el d'«alleujament del cor», tot i que també se'l coneix per «flor tricolor» o «amor ociós». Flor amada tant pels humans com per les fades. Shakespeare a El somni d'una nit d'estiu mostra Oberón preparant els seus filtres d'amor amb aquestes flors, que aboca després als parp de Titania.
Hi ha altres llocs on freqüenten les fades: coves, dòlmens, castres (les Moures, a Galícia), castells de pedra i palaus de vidre ( al seu regne màgic).
Es compta que les fades irlandeses, les Didhe Daoine, descendents dels irlandesos, originaris del Regne de Dannan, viuen en un turó sota el qual té el seu palau el rei Finvana, amb tota la seva cort. També les Fairies, fades angleses viuen en palaus, l'indici dels quals és la resplendor que apareix a les nits, ja que durant el dia són totalment invisibles.
També es diu que les fades moren en illes màgiques, un món d'aquesta on regna l'amor i la felicitat i hi ha abundància de riquesa, on sempre és primavera i gens envelleix. Es diu que aquestes illes són flotants, se submergeixen i apareixen cada 70 anys. També que el regne de les fades i altres éssers elementals: elfs, duendes, sílfides etc estan en una altra dimensió i que s'accedeix per portals màgics que estan per descobrir.
Els seus costums i habilitats
A banda de protegir el bosc i la natura fan altres tasques on demostren les seves habilitats. T.coma exemples que veiem a la Bella on Malèfica, li fica un malefici a Aurora quan compleix 15 anys en punxar-se amb l'agulla d'una rua i la fada madrina de Cenicienta li teixeix a aquesta un vestit màgic perquè pugui anar al ball.
Bugaders. Més que una feina per a elles és un ritual rentar les robes al riu. En algunes tradicions , per exemple a Escòcia i a Irlanda, les bugaderes són fantasmes de les dones que moren en el part i que estan condemnades a rentar en rierols solitaris les peces dels difunts.
Els apassiona la música i la dansa. Solen ballar en corro en les clarianes de bosc. Es diu que si un humà entra en el cercle, difícilment podrà sortir. La seva música és embriagadora, bella i alhora nostàlgica.
Alguns sons els semblen insuportables com els trons, els tambors i les campanes, també detesten certs metalls com el ferro i l'acer.
La dansa per a elles és com un ritual de regeneració, on es renoven i capten l'energia del cosmos.
* Les fades en diferents cultures
Les Fades irlandeses reben el nom de Sidhe Daoiney i es compten entre les més nombroses i les de més poder en el món europeu. Són una espècie molt antiga, i malgrat la seva aristocràcia i bellesa, porten una apacible vida domèstica, sempre que no se'ls molesti. En cas contrari es tornen temibles i són capaços de fer emmalaltir o enlairar qui hagi atrevit a irrompre en algun dels seus secrets. N'hi ha que asseguren que també viuen en fantàstiques illes flotants. Aman la música, tenen una veu melodiosa i captivadora que acompanyen de les seves gaites, el seu instrument preferit.
Les Fées són les fades franceses, que segons afirmen les que saben , van néixer al començament dels temps, abans que existissin els mars, muntanyes, camps... d'aquí que les seves morades preferides siguin els dòlmens, pròxims als habitacles dels Korreds, elfs de la foscor, que van transportar el pesat material amb què van constrènye aquests blocs megalítics.
Les fades més famoses d'aquest poble ( la Bretanya) són Morgana, vinculada a les llegendes artúriques, i Melusina, emparentada amb humans i avantpassada de nombrosa descendència entre la llegendària reialesa europea.
Les fate italianes, d'ascendència aristocràtica i posseïdores de grans poders són éssers de gran bellesa, tot i que no són reconeixibles ja que es transformen amb freqüència i adquireixen la figura de dones ancianes o de precioses joves i de vegades fins i tot es poden transformar en algun animal. Habiten als boscos i les aigües, en grutes o coves i protegeixen els arbres i les fonts de l' abús o de la destrucció en mans humanes.
A Espanya, les fades adquireixen diferents noms segons la regió a la qual pertanyen: Mouras a Galícia, xanes i ayalgas a Astúries, anjanes a Cantàbria, lamies a Navarra i el Pais Basc, dones d'aigua, goges i aloges a Catalunya, dames blanques a Balears.
Les anjanes per exemple tenen el pèl llarg i ros guarnit amb una corona de flors màgiques. Descrites com a dones agermanada, de pell pàl·lida i fina. Vestides amb una llarga túnica de colors clars. Té dues ales transparents i porta una vara d'avellaner en una mà i en una altra una botelleta amb un nèctar curatiu. Viu en coves cobertes d'or, a prop d'algun riu, ja que s'encarrega de protegir les aigües, i ajuda a qui es perd al bosc i castiga qui el malmet. Les seves cançons aclareixen el dia si són alegres mentre que l'ensombreixen si estàn tristes. Deixen anar flors de la seva corona i els atorga felicitat i fortuna a qui se les trobi.
imatges d' Internet
text: Evelyd
