dimarts, 11 de juliol del 2017

SIRENES






Una sirena és un èsser màgic elemental de l'aigua. Les seves llegendes venen de la mitologia grega. És una dona amb tors humà i cua de peix. Es diu que antigament tenien ales, eren ocells, i podien volar, però van ser castigades i es van transformar com avui les coneixem,  des de llavors surquen els mars entonant càntics encandilant a mariners, pescadors o pirates. Amb veus dolces i melodioses, de vegades porten a la perdició als homes quan aquests no es porten bé, sigui quin sigui el seu estatus. Amb mala reputació ja des de la mitologia amb els contes d'Orfeu i Jason i la Odissea d'Homer, els Argonautes, passant per el cristianisme, ja que apareix en alguns claustres romànics junt amb altres èsser híbrits, com símbol de pecat.

Diuen que posseixen una bellesa extraordinària amb cabell llargs de colors iridiscents. Segons Homer en la Odissea eren entre dues i cinc i guardaven relació amb les harpies. Vivien en una illa de la costa de Sicília. Aquestes amb els seus cants enamoraven als mariners fent-los naufragar a les roques. Odiseu per salvar a la tripulació dels seus cants els va fer posar-se cera a les orelles, i ell es va lligar a dalt d'un màstil, sent així l'únic supervivent. En un altre episodi Jasón i els Argonautes es van salvat de morir gràcies a la música d'Orfeu, el qual hipnotizava a les feres de l'inframón, quan va anar a buscar la seva estimada Euridice. 
Quirón va ser qui havia aconsellat a Jasón portar al viatge com a protector. Algunes versions recullen que les sirenes eren companyes de Persèfone, la reina del Inframón, i que Afrodita, deessa de l'amor, les havia transformat en unes dones ocell per negar-se a casar-se amb humans. 
però no podien volar per que les muses les havien vençut en un concurs de cant i havien arrancat les plomes de les seves ales per fer-se corones. Així les sirenes només podien posar-se sobre els ossos de les seves víctimes i cantar. Això ens recorda al mite d'Aracne que va voler rivalitzar amb Atenea, i aquesta la converteix amb aranya. vaja temperament tenien les deeses! Hi han diferents versions de la llegenda de les sirenes.
Avui en dia " cants de sirena" és una expressió habitual per indicar que ens sentim molt atrets per quelcom que acabarà per perjudicar-nos.

Més endavant en el segle XVIII amb el conte romàntic del danès Hans Christiansen canvia la concepció de la sirena. La sireneta viu en un regne subaquàtic amb el seu pare, el rei del mar, la seva àvia i les seves cinc germanes grans, cada una nascuda amb un any de diferència. Quan la sireneta cumpleix 15 anys, se la permet jugar a mirar el món de la superfície i quan cadascuna de les germanes té l'edat suficient, visiten la superfície una vegada per any. Quan surt a la superfície la sireneta s'enamora perdudament d'un príncep que estava en un vaixell, llavors es desencadena una gran tormenta que aixeca gran onades i la sireneta salva al príncep de morir ofegat en el mar. Després el porta al trencall a prop d'un temple, encara inconscient. El príncep mai arriba a veure la sireneta i no sap que ella l'havia salvat. Ella plora llàgrimes de foc perquè veu que mai tornarà a veure el seu enamorat. Però intenta lo impossible i va a veure la bruixa més tenebrosa de tot l'oceà, fa un tracte amb ella, aquesta li dona cames a canvi de la seva veu. Ella sempre acompanyada del seu peixet Sebastià, el seu amic inseparable. Coneix al príncep però se n'adona que hi ha un altre dona i ella es vol morir... les seves germanes apareixen i li ensenyen un punyal que els ha donat la bruixa per que mati al príncep, i d'aquesta manera tornarà a ser sirena, però ella desesperada es tira al mar plena de dolor i tristesa. i es converteix en escuma de mar.

Disney farà una nova versió de la sireneta, i apareix en pel.lícules com Un, Dos, Tres Splash, amb la Dary Hannal, i hi ha una sèrie que es diu H2O de tres noies que per encanteri es transformen en sirenes. I a la sèrie Siren, de tres temporades, molt bona per cert, on les sirenes sempre han viscut al mar i son una espècie de criatures misterioses, perilloses pels humans, amb una naturalesa més salvatge que la imatge romàntica tradicional. Algunes van sortir a la superficie i es van enamorar d'humans, i tenint fills híbrits, que viuen entre nosaltres. una sèrie que recomano per que elles son sustentadores de l'ecologia i no els agrada el comportament humà que destrueix el planeta. 

Pero el mite de la sirena es remonta a l'antiguetat, no només a la literatura que ens ve d'Homer. A Mitjà Orient, i hi ha una deesa siria,  Atargatis en forma de sirena, la deesa va ser adorada en els temples. Els peixos i els colomss eren animals sagrats asociats al seu culte. 
 on hi havies estancs, i era una deitat que gobernava els mars. Cada cultura també té les seves llegendes des de els pobles nòrdics, Irlanda, Escòcia fins els eslaus, on la variant de la sirena és la Rusalka, que en parlo en un altre article. I a Catalunya mateix també el floklore guarda moltes llegendes de sirenes. 
En l'art també ha estat molt representada per el prerrafaelitas Edwars Burne-JOnes, Dante Gabriel Rosseti, Frederic Leighton, y Waterhouse, i altres com Gustave Moreau, Edward Munch, Hans Thoma, Walter Crane..

     

  







Evelith
fotografies d'internet







dilluns, 3 de juliol del 2017

ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA: Ondines, Nàyades, Nereides

È
    ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA






En el segle XVIII va ser publicat a la ciutat de Roma, el Gran Grimori del papa Honori, atribuït oficialment a Antonio del Rabino. Obra de caràcter ocultista. En la que es parla dels esperits elementals classificats en diferents classes segons els quatre elements: AIGUA, TERRA, AIRE I FOC. 

-Els silfos o silfides habiten en l`AIRE
- Els gnomos moren a les profunditats de la terra, per tant el seu element es la TERRA
- Les salamandra es troben al FOC
- i les ondines viuen en l' AIGUA

Avui  parlarem dels èssers elementals de l'aigua com Ondines, Nàyades i Nereides

Tots els èssers que habiten en l'aigua són èssers màgics, doncs l'aigua es purificadora i curativa. L'aigua és vida i dona vida. la majoria d'aquests èssers són benèvols i de gran bellesa. 

ONDINES

Habiten en aigua dolça: llacs, rius, i cascades. No ténen cua de peix com les sirenes i porten llargs vestits de gasa. També poseeixen ales amb les que es poden elevar. Ténen el do de predir el futur dels demés, però mai el de si mateixes. També poden penetrar en la ment dels demés i llegir els seus pensaments.  La seva funció és la de netejar la contaminació d'on habiten. 

NEREIDES

En la mitologia grega, les nereides són les 50 filles de Nereo i de Doris i germanes de Nerites ( un Déu marí menor). Se les considera nimfes del Mar Mediterrani. Se les representa coronades amb rames de corall. Nereo és un Déu marí més antic que Poseidón, fill de Pono i de Gea. Estava casat amb Púrides, la seva germana. Protector de marins i navegants, era el pare de les Nereides. Era amable, pacífic, justicier i moderat. Adiví que va predir a Paris els mals que portaria si raptava a Helena. Vivia al mar Egeu envoltat dels seus fills. Se'l represetava montat a un tritó, amb el seu trident. 
Les Nereides emmergeixen a la superfície per ajudar als mariners quan ténen problemes a la mar. Van ajudar als Argonautes mentre viatjaven amb la seva búsqueda del vellocino de oro. Se les representa com dones de gran bellesa i canten amb veu melodiosa i ballen junt amb el seu pare. Van vestides amb robes de seda blanca amb bordats daurats i van descalces portant el trident de Poseidó, Déu del mar, en la mitologia romana el Deu Neptú. S'apareixen als homes montades en dofins, i altres animals marins, com els Hipocamps, que són uns animals híbrids. Els grecs les adoraven en altars situats en platges i acantilats, on portaven llet, oli i mel com  a ofrenes. Les més conegudes són Tetis, Galatea i Anfitrite que és l'esposa de Poseidó , el rei del oceà. 
Diferents autors clàssics parlen d'elles com Apolodoro, Hesiodo i Homer i altres més contemporanis com Edgar Allan Poe.
Les Nereides sempre van ser símbol de gràcia i bellesa. 
Formaven part del sèquit de Poseidó. Se les representava com a sirenes modernes amb cua de peix. 

NÀYADES

En la mitologia  grega, les Nàyades eren les nimfes d'aigua dolça, com les fonts, rierols, i manantials, així com les oceànides estaven associades a aigua salada i les Nereides al Mar Mediterrani. Els mites i llegendes ens parla de joves belles que solien enamorar als mortals per la seva bellesa i gràcia, però també podien ser molt perilloses. Eren mortals, però vivien molts d'anys. Es deia que si les aigües es secaven elles morien . Eren filles de Zeus, segons Homer,  mentre que altres autors diuen que el seu pare era el tità Oceà. Cada localitat tenia les seva fonts i manantials amb els seus grups de Nàyades, que eren objectes de culte. Es creia que tenien dons curatius i ajudaven a la fertilitat. Quan un jove arribava a la majoria d'edat, les dejava com a ofrena alguns cabells infantils del seu manantial més proper . La gent malalta solia beure de les seves aigües o es prenien un bany. De vegades banyar-se a les seves aigües podia ser perillòs si les molestaven i llavors castigaven al ofensor. De vegades eren molt geloses i capritxoses. Conta la llegenda que un pastor que va ser infidel a una Nàyade i  aquesta es va venjar deixant-lo cec. O el cas de Hilas, que va ser raptat per algunes d'elles perque es van enamorar d'aquest.
Dintre de les Nàyades hi ha una classificació: 

- LIMNÀTIDES O LIMNADES:  vivien en llacs o aiguamolls 
- PEGEAS:  en cascades i manantials
-CRENEAS O CRÉNIDES:  protectores de les fonts
- ELEINOMAE: Vivien en pantans
- POTÀMIDES: vivien en rius

 

                                         







Evelith