dimarts, 11 de juliol del 2017

SIRENES








Una sirena és un elemental de l'aigua, conegut per la mitologia grega i les seves llegendes. És una dona amb tors humà i cua de peix. Es diu que antigament tenien ales, eren ocells, però van ser castigades i es van trasformar en dones-peix i des de llavors surquen els mars entonant càntics encandilant a mariners, pescadors o pirates. De vegades porten a la perdició als homes com les seves companyes les nereides quan aquests no es porten bé, sigui quin sigui el seu estatus. Relacionada amb la FEMME FATAL. Amb mala reputació ja des de la mitologia amb els contes d'Orfeu i Jason i els Argonautes, passant per el cristianisme, ja que apareix en alguns claustres romànics junt amb altres èsser hibrits, com símbol de pecat, identificant-la amb Eva. El mono també era un animal que simbolitzava el pecat, els vicis,  una manera que tenien la gent de l'església perquè no s'oblidessin que no tenien que pecar.
Diuen que poseeixen una bellesa extraordinària amb cabell llargs de color de rosa, verds o pèl rojos i cues blaves o verdes o plateixades. Segons HOmer en la Odissea eren entre dues i cinc i guardaven relació amb les harpies. Vivien en una illa de la costa de Sicília. Aqueses amb els seus cants enamoraven als mariners fent-los naufragar a les roques. Odiseu per salvar a la tripulació dels seus cants els va fer possar-se cera ales orelles, i ell es va lligar adalt d'un mastil, sent així l ́'unic supervivent. En un altre episodi Jasón i els Argonautes es van salvat de morir gràcies a la música d'Orfeu, el que encandilava a les besties del inframón amb la seva música quan va anar a buscar la seva estimada Eurídice. Quirón va ser qui havia aconsellat a Jasón portar al viatge com a protector. Algunes versions recullen que les sirenes eren companyes de Persèfone, la reina del Inframón, i que Afrodita, deesa de l'amor, havia transformat en unes dones ocell per negar-se a entregar la seva virginitat als homes i als Déus. però no podien volar perque les muses les havien vençut en un concurs de cant i havien arrancat les plomes de les seves ales per fer-se corones. Així les sirenes només podien posar-se sobre els ossos de les seves víctimes i cantar.
Avui en dia " cants de sirena" és una expressió habitual per indicar que ens sentim molt atrets per quelcom que acabarà per perjudicar-nos.

Més endevant en el segle XVIII amb el conte romàntic del danès Hans Christiansen canvia la concepció de la sirena. La sireneta viu en un regne subaquàtic amb el seu pare, el rei del mar, la seva àvia i les seves cinc germanes grans, cada una nascuda amb un any de diferència. Quan la sireneta cumpleix 15 anys, se la permet jugar a mirar el món de la superfície i quan cadascuna de les germanes té l'edat suficient, visiten la superfície una vegada per any. Quan surt a la superfície la sireneta s'enamora perdudament d'un princep que estava en un vaixell, llavors es desencadena una gran tormenta que aixeca gran onades i la sireneta salva al príncep de morir ofegat en el mar. Després el porta al trencall aprop d'un temple, encara inconcient. El princep mai arriba a veure la sireneta i no sap que ella l'ha salvat. Ella plora llàgrimes de foc perque veu que mai tornarà a veure el seu enamorat. Però intenta lo impossible i va a veure la bruixa més tenebrosa de tot l'oceà, f un tracte amb ella, aquesta li dona cames a canvi de la seva veu. Ella sempre acompanyada del seu peixet Sebastià, el seu amic inseparable. Coneix al princep però se n'adona que hi ha un altre dona i ella es vol morir... les seves germanes apareixen i li ensenyen un punyal que els ha donat la bruixa perque mati al princep, i d'aquesta manera tornarà a ser sirena, però ella desesperada es tira al mar plena de dolor i tristessa. i es converteix en escuma de mar.

Disney farà una nova versió de la sireneta, i apareix en pel.lícules com Un, Dos, Tres Slash, amb la Dary Hannal, i hi ha una sèrie que es diu H2O de tres noies que per encanteri es transformen en sirenes. Espero que us hagi agradat, el pròxim article parlarem de les dones d'aigua.

    La Sirena. William Waterhouse

   Sirena de Victor Nizovtev







Evelyd






dilluns, 3 de juliol del 2017

ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA: Ondines, Nàyades, Nereides

È
    ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA





En el segle XVIII va ser publicat a la ciutat de Roma, el Gran Grimori del papa Honorio, atribuït oficialment a Antonio del Rabino. Obra de caràcter ocultista. En la que es parla dels esperits elementals classificats en diferents classes segons els quatre elements: AIGUA, TERRA, AIRE I FOC. 

-Els silfos o silfides habiten en l`AIRE
- Els gnomos moren a les profunditats de la terra, per tant el seu element es la TERRA
- Les salamandra es troben al FOC
- i les ondines viuen en l' AIGUA

Avui  parlarem dels èssers elementals de l'aigua com Ondines, Nàyades i Nereides

Tots els èssers que habiten en l'aigua són èssers màgics, doncs l'aigua es purificadora i curativa. L'aigua és vida i dona vida. la majoria d'aquests èssers són benèvols i de gran bellesa. 

ONDINES

Habiten en aigua dolça: llacs, rius, i cascades. No ténen cua de peix com les sirenes i porten llargs vestits de gasa. També poseeixen ales amb les que es poden elevar. Ténen el do de predir el futur dels demés, però mai el de si mateixes. També poden penetrar en la ment dels demés i llegir els seus pensaments.  La seva funció és la de netejar la contaminació d'on habiten. 

NEREIDES

En la mitologia grega, les nereides són les 50 filles de Nereo i de Doris i germanes de Nerites ( un Déu marí menor). Se les considera nimfes del Mar Mediterrani. Se les representa coronades amb rames de corall. Nereo és un Déu marí més antic que Poseidón, fill de Pono i de Gea. Estaba casat amb Púrides, la seva germana. Protector de marins i navegants, era el pare de les Nereides. Era amable, pacífic, justicier i moredat. Adiví que va predir a Paris els mals que portaria si raptava a Helena. Vivia al mar Egeu envoltat dels seus fills. Se'l represetava montat a un tritó, amb el seu trident. 
Les Nereides emmergeixen a la superfície per ajudar als mariners quan ténen problemes a la mar. Van ajudar als Argonautes mentre viatjaven amb la seva búsqueda del vellocino de oro. Se les representa com dones de gran bellesa i canten amb veu melodiosa i ballen junt amb el seu pare. Van vestides amb robes de seda blanca amb bordats daurats i van descalces portant el trident de Poseidó, Déu del mar, en la mitologia romana el Deu Neptú. S'apareixen als homes montades en dofins, i altres animals marins, com els Hipocamps, que són uns animals híbrids. Els grecs les adoraven en altars situats en platges i acantilats, on portaven llet, oli i mel com  a ofrenes. Les més conegudes són Tetis, Galatea i Anfitrite que és l'esposa de Poseidó , el rei del oceà. 
Diferents autors clàssics parlen d'elles com Apolodoro, Hesiodo i Homer i altres més contemporanis com Edgar Allan Poe.
Les Nereides sempre van ser símbol de gràcia i bellesa. 
Formaven part del sèquit de Poseidó. Se les representava com a sirenes modernes amb cua de peix. 

NÀYADES

En la mitologia  grega, les Nàyades eren les nimfes d'aigua dolça, com les fonts, rierols, i manantials, així com les oceànides estaven associades a aigua salada i les Nereides al Mar Mediterrani. Els mites i llegendes ens parla de joves belles que solien enamorar als mortals per la seva bellsa i gràcia, però també podien ser molt perilloses. Eren mortals, però vivien molts d'anys. Es deia que si les aigües es secaven elles morien . Eren filles de Zeus, segons Homer,  mentre que altres autors diuen que el seu pare era el tità Oceà. Cada localitat tenia les seve fonts i manantials amb els seus grups de Nàyades, que eren objectes de culte. Es creia que tenien dons curatius i ajudaven a la fertilitat. Quan un jove arribava a la majoria d'edat, les dejava com a ofrena alguns cabells infantils del seu manantial més proper . La gent malalta solia beure de les seves aigües o es prenien un bany. De vegades banyar-se a les seves aigües podia ser perillòs si les molestaven i llavors castigaven al ofensor. De vegades eren molt geloses i capritxoses. Conta la llegenda que un pastor que va ser infidel a una Nàyade i  aquesta es va venjar deixant-lo cec. O el cas de Hilas, que va ser raptat per algunes d'elles perque es van enamorar d'aquest.
Dintre de les Nàyades hi ha una classificació: 

- LIMNÀTIDES O LIMNADES:  vivien en llacs o ciénagues perilloses
- PEGEAS:  en cascades i manantials
-CRENEAS O CRÉNIDES:  protectores de les fonts
- ELEINOMAE: Vivien en pantans
- POTÀMIDES: vivien en rius

 



                                         







Evelyd