divendres, 16 de juny de 2017

ÈSSER FANTÀSTICS: AU FENIX

AU FENIX





És un au mitològica. Es tractava d'un au fantàstica que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després resorgir de les seves cendres. Segons alguns mites, vivia en una regió que abarcava la zona de l'Orient Mitjà i la India arribant fins Egipte, en el nord d'Àfrica. Molt present en la poesia àrab. El mite de l'au fenix va alimentar varies doctrines i concepcions religioses per explicar el més enllà, doncs l'au fénix more per renàixer amb tot el seu explendor. Segons el mite poseïa diferents dons extranys com la virtut de que les seves llàgrimes fossin curatives, una força sobrenatural, control sobre el foc i gran resistència física. En l'antic Egipte se'l va denominar Bennu i va ser associat a les crescudes del Nil, a la resurrecció i al sol. El Fénix ha estat símbol del cos físic, de la purificació i la immortalitat. Per Horodot, Plini el vell i Epifani de Salamina, aquesta au sagrada viatjava a Egipte cada cinqcents anys i apareixia a la ciutat d'Heliòpolis, portant sobre les seves espatlles el cadàver del seu pare, i el depositava a la porta del temple del sol on moriria.

Probablement la llegenda de l'au Fénix va passar de tradició egipcia a la grecorromana a través de l'historiador Herodot ( 484-425 a.C). Segons aquest era un au semblant a una àliga per el seu tamany i forma, de plomes daurades i vermelles. El mite apareix en diversos autors clàssics com el naturista Plini el vell ( naturalis Historia, llibre X, capítol II), l'escriptor Sèneca, Ovidi, Claudio Claudiano o cristians com Pau Climent de Roma.

Segons la llegenda cristianitzada, l'au fénix vivia en el jardí del paradis i anidava en un roserar. Quan Adam i Eva van ser expulsats, de l'espassa de l'àngel que els va desterrar va surgir una espurna que va encendre el niu de l'au Fénix, fent que es cremès tot. Per ser l'únic animal que s'havia negat a provar la fruita del paradís, se li van concebir varios dons, com el poder del foc i de la llum, sent el més destacat la immortalitat a través de la capacitat de renàixer de les seves cendres.  Quan arribava l'hora de morir feia un niu amb espècias i herbes aromàtiques, i posava un únic ou, que cobava durant tres dies, i al tercer dia  surtien les flames. El Fénix es cremava per complert i al reduir-se a cendres, resurgia de l'ou la mateixa au, única i eterna. Cada 500 anys. Per els cristians era el símbol de Crist.
D'aquest mite en van parlar Dante i Quevedo.

A la Xina que pren el nom de Feng representa l'emperadriu i junt amb el drac simbolitza una unió inseparable. Y el Simurg representa una idea equivalent.

Lidia Eve


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada