TORRE SALVANA

Tal i com vaig dir en la PRESENTACIÓ d'aquest blog, en la nostra 1ª excursio del grup AVENTURES I MISTERI ens va transportar a un lloc màgic, misteriòs i fins i tot encantat situat al poble de Santa Coloma de Cervelló, al Baix LLobregat i aprop de la coneguda Colonia Güell.

I perquè aquí? Bé, potser una casualitat, perque dies abans vaig anar-hi amb la meva companya Viki a on ella començava a treballar....

I dit i fet, a finals d'una tarda calurosa de la tardor, concretament el 8 d octubre de 2016 estavem allà amb Lidy, Viki, Ricard i jo mateix preparats per una aventura al misteri.

Sense indagar en la seva història ( ja que mai ho faig per no suggestionar-me ) arribàrem .

Vam deixar el cotxe al costat d'una creu de la Santa Missió. Les mirades s'estenien pel pla d'antics arbres fruiters albirant al fons una mena de torre encantada, era el Castell de l'Infern .

Estavem davant d' un dels llocs mes misteriosos de Catalunya, encara que curiosament no hi ha cap referència a nivell històric de cap situació tràgica soferta allà, si de cas, un noi que l'any 2000 va morir en caure-li una viga de fusta fent una aposta.

Situada a dalt d'un turó, està documentada desde l'any 992, d'estil romànic amb modificacions gòtiques ampliada segles després amb torres de defensa i almenes.

La misteriosa Torre d'Eles, de Cort o Sacort fou comprada pel rei Jaume I a Guerau de Cervelló i venuda a la ciutat de Barcelona el 1390 per Joan I.

Era una propietat dels Comptes Ramón i Ermengol que la venen a Enyec Bonfill.

El 1628 passa a la baronessa de Rialb i després a la seva filla i després a la vegada pel seu fill Miquel.

El 1785 passa a Maria Josefa Galceran de Copons passant familiarment als marquessos de Santa Maria de Barbera i senyors de la Torre Salvana , amb els temps marquessos de la Manresana.

Unes lletres a la portada d'entrada a la finca és un mut testimoni del seu passat.

Era el 5 d'abril de 1896, on Ramón de Sarriera i Vilallonga amb unes obres va canviar la fesonomia de castell-torre-mas fortificat donant-li un aspecte més senyorial i misteriós.Ens apropem al 11 d octubre de 1928 on (curiosament nosaltres vam anar- hi el 8 d octubre ) va morir Baudilio Amigo i Monne al 67 anys, única mort que jo tingui constància ademés del noi. De què va morir el senyor Baudili ??Un interrogant... Anys després , el 1973 la van vendre  a  Sixte Pers , Josep Segura i Josep Maria Ballesteros....Intentant donar- li un nou ús a aquesta fortificació van intentar sense sort urbanitzar la i rentabilitzant el seu ús amb uns terrenys de 35.506 m2 de gran extensió , fins que el 1990 un aristocrata italià la va comprar per rehabilitar-la, ja molt  abandonada. Desintint de la idea la va compar un grup inversor de Sant Boi de LLobregat amb diferents propostes de Balneari-Spa, Residència de Gent Gran.....i fins avui en dia que els propietaris dels terrenys (privats) demanen a l'Ajuntament fer algo,  cosa que no han fet i que per diferents motius la nostra Torre Salvana continua en trista decadència com si una boira fantasmal cobreixi les seves restes......

Tot es un misteri en aquesta Torre, un lloc del misteri, un lloc on nosaltres vam enregistrar psicofonies a apart de fer fotos i videos on també surten veus que no són nostres ni de cap esser viu.

Potser del Sr. Baudili o potser d' unes ànimes en pena que vaguen pel castell, també es ben sabut que es fan tota mena d'invocacions, al igual que en altres llocs abandonats.

Les psicofonies en veu, les vam fer en un Ipod 4G de Apple i vam fer nou.

Al principi d'una i encara sense parlar jo (17:58 pm) va sortir una veu d home......"di algo","Iliaria"??????

A les 19:07  (3") s'escolta un "vale", tambe veu d'home......

Després també vam fer- hi  quatre videos, realitzats en una càmera Panasonic TZ7 on també surten dues psicofonies, en la mateixa grabació, en els llocs on hi són fetes les fotos de dalt, amb un "soy yo" i un altre "basta ya"????

També vam fer moltes fotos però no vam veure res paranormal.

Una experiència única i enriquidora a un lloc fantàstic, tètric, meravellós, una mica de tot que ens inspira a continuar la nostra  Aventura al Misteri.

                                                                                          Dany Alvarez.

PRESENTACIÓ

Amb l'article MIRALLS de la meva companya d'Aventures Evelyd, comença aquest nou blog dedicat al misteri, a les nostres experiències personals i a recòrrer la nostra geografia catalana en busca de respostes.

A través dels nostres articles, treballs de camp i anotacions personals ens summergirem en apasionants mons.....

En la nostra primera singladura ens acompanyaràn,  "l'ànima mater" de tot això, Lidia, jo mateix Dany, Viki, Charly i Ricard.

Visitarem llocs abandonats de la nostra estimada Catalunya i  escriurem relats, contes, mites, llegendes, etc. Farem fotos, grabarem  videos i psicofonies, donant prova de tot el que ens succeixi.

Una aventura al descobriment  de tot allò que ens inquieta..

I que millor que després d' un article com MIRALLS la nostra  1ª excursio de grup  a un dels llocs més misteriosos de tota Catalunya:  TORRE SALVANA o també anomenat CASTELL DE L' INFERN.

                                                                                                                                  Dany Alvarez.

ELS MIRALLS

Els miralls són objectes vistos al llarg de la història com objectes màgics. En l'antiguetat els egipcis, romans i grecs l'utilitzaven per predir el futur.

En l'art apareixen en nombroses pintures, com Venus del mirall i Las Meninas de Velázquez, , El matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck, etc. De vegades vist com un objecte de vanitat i altres com símbol de veritat i prudència. En la mitologia egipcia Isis es serveix del mirall per recomposar el seu estimat Osiris que va morir en mans d'Horus. En la literatura apareix en obres com Alicia a través del mirall, on aquest pren una dimensió màgica, el mirall com un portal que transporta la protagonista a un món fantàstic. I en el conte de la Blancaneus, el mirall pren vida pròpia i li diu a la madrasta qui és la més bella del regne. 

Diuen que els miralls són finestres a altres móns, que són com una espècie de portals dimensionals i que els dimonis o èssers obscurs apareixen al altre costat, volguent entrar en el nostre món, o inclús de vegades jugant amb la nostre imatge, qui sap...Tot això és producte de la imaginació extreta de la literatura, del cine, etc.. o hi ha quelcom de veritat ? Hi ha qui diu que els armaris també poden ser portals dimensionals..però això és molt fantasiós i recorda a  Crónicas de Narnia, però qui sap..

En el cine hay nombroses pel.lícules terrorífiques  en les que apareix el mirall. Recordem Constantine, protagonitzada per keanu Reeves, en el que un exorcista aconsegueix lliberar una noia d'un dimoni terrorïfic i l'atrapa en un mirall. L'aigua en aquesta pel.lícula, al igual que els gats ens mostra com serveixen de transmissors o canals per trasportar-se al infern. Altres pel.lícules com Candyman també apareix el mirall, basant-se en el mite de Bloody Mary, que es creu que podia ser Maria I d'Anglaterra, anomenada Maria la sanguinària, es diu que per invocar-la has de donar tres voltes al mirall pronunciant el nom de Bloody Mary i se t'apareix. Una altre pel.lícula que vaig veure on el mirall és l'element clau, és Mirrors. Una pel.lícula terrorífica que no aconsello veure sol o sola.

I parlant de miralls a mi m'agraden molt com a decoració, un dia me'n vaig trobar un al carrer, m'agradava per el seu marc una mica antic, segons el meu amic Dany té algo de misteriós, doncs el vaig col.locar al patí i no quedava malament , però vaig tornar a fer redecoració i el vaig instal.lar al passadís que és una mica sinistre i fosc, i vaig col.locar una espelma vermella, la veritat és que dona por, sembla la casa d'un vampir! però no és així ehh, de moment em veig reflexada i espero que sigui així sempre, la veritat que cada vegada que passo pel davant em dona una mica de por i passo corrents..em dona cert respecte. Hauré de canviar el color de l'espelma per donar més bones vibracio..
( Doncs si, al final vaig canviar l'espelma vermella per la d'un color verd claret i dona pau..q ja no passo corrents pel passadis, l'ambientació ha canviat, un altre article serà sobre la cromateràpia!) 

Vaig llegir també que si encens una espelma davant el mirall, cosa que ho vaig fer, pots veure algún fantasma o algún espectre, jo no vaig veure res, però jo tenia un aspecte sinistre pel efecte òptic de la llum a les fosques. També es diu que en algunes cultures els miralls absorveixen les ànimes i que s'ha de cobrir-los quan algú es more. I que si col.loques un mirall davant un altre s'obre un portal dimensional, si fos així i algú ho haguès provat i estiguessim envoltats d'esperits malignes, espectres  i èssers de la nit..? jo per si acas no faré la prova..

El mirall és com l'aigua quelcom inmóvil que simbolitza la veritat, en els somnis l'aigua són les nostres emocions, de vegades tranquiles de vegades tempestuoses, però això ja és un altre tema. El foc és quelcom inestable, com les coses d'aquest planeta, les idees, les persones, amb el foc no podem arribar a una conclusió, tot canvia, tot varia. L'aigua com el mirall et dona calma, és el teu propi reflex i pot donar seguretat en un mateix..o no..

Hi hauràn miralls que et porten a mons màgics o per el contrari a llocs tenebrosos?

Evelyd