dilluns, 10 de juny del 2019

DUENDES





Los duendecitos son seres de la naturaleza generalmente muy traviesos pero buenos, aunque los hay que son maléficos. Habitan en castillos abandonados, en casas de campo, huecos de árboles, cuevas, en ruinas etc.. Si alguna vez has oido un ruido, se te han perdido las llaves y no hay manera de encontrarlas, tu gato corretea por toda la casa como persiguiendo a alguien..No hay duda de que tienes un duende en tu casa. Existen mucha variedad de duendes, los Brownis, Leprechaus, gorros rojos, globins, hobgobblins etc. No solo son traviesos, hay algunos que son muy trabajadores y ayudan en las tareas del hogar, y cuando nadie los ve generalmente por la noche cuando los miembros del hogar duermen, los duendes se dedican a acabar las tareas del hogar, a dar brillo a los metales, a lustrar los muebles. También cuidan del jardín y de los animales de casa. Son como niños les gusta jugar con nueces como si fuera una pelotita, así como un gatito de traviesos. Si quieres que un duende abandone el hogar le puedes dar tareas imposibles, como contar el grano, ellos lo harán satisfechos pero les será imposible porque tienen un agujero en la palma de la mano y lo van perdiendo..y así se irán enfadados del hogar. Normalmente habitan en campos pero también puede haberlos en las ciudades. Voy a hablar de algunos tipos de duendes, pues hay muchísimos:


BROWNIS

Viven en Inglaterra, Escocia e Irlanda. Son muy buenos amigos de los humanos en cuya casa habitan, pero si no reciben un buen trato se van en busca de otra morada. Como todos los duendes y todos los seres del mundo mágico son invisibles. Pero cuando rompen con su invisibilidad se los ve cubiertos del pelo de color castaño, de ahí su nombre. Y puede ser que si se les regala ropa humanas, marchen ofendidos. Son muy golosos, pero no quieren que les des comida: deben encontrarla ellos, y esta debe consistir en las sobras, pero de buena calidad. Son bastante golosos les encantan las natillas y los pasteles rociados con miel


HOBGOBLINS

que a diferencia de los Goblins son buenos. Es una especie que se ha ido extingiendo pero quedan algunos de ellos aislados en pueblos donde los habitantes conservan antiguas costumbres. Son muy pequeños y viven acurrucados en repisas o anaqueles cerca del fuego, protegidos de la intemperie y la luz solar. Los Goblins son genios perversos y malignos que se deleitan asustando a la gente.

LEPRECHAUN

Es el zapatero de las hadas, que vive debajo de las raíces de los árboles o en los castillos en ruinas y trabaja a la sombra de los setos. No obstante cuando acaba su trabajo se deprime y vuelve a su casa meláncolico y taciturno, y solo se consuela con su provisión de tabaco y una botella de whisky, de ahí su nariz colorada enmedio de una cara llena de arrugas. Viste calzones verdes, un chaleco con enormes botones y un sombrero de tres picos. En su vida nocturna se le conoce como Cluricaun, o duende de las bodegas. Es un borrachín! Cuando se emborracha se dedica a hacer travesuras como subir al lomo de las oveja y las alborota a todas. Se dice que el Leprechaun tiene una enorme fortuna, aunque nadie sabe donde guarda sus tesoros. Nadie lo puede capturar pues es muy escurridizo y si alguien lo consigue a la mínima que su raptor se despista estos huyen rápidamente.

TRASGOS

Los trasgos hay gente que los considera duendes malignos, encanvio otros los ven ingenuos y tontos aunque son un poco vagos porque rehuyen de su trabajo y solo quieren diversión. Pero otros aseguran que son muy diligentes y trabajadores y colaboran con los mineros.
Esto nos lleva a diferenciar entre trasgos domésticos, malignos o benignos, de los que viven en contacto con la naturaleza dedicado a sus tareas.
Si se presentan como seres malignos, son realmente de temer: ladrones y desconsiderados, a menudo toman la forma de algún animal para destruir el trabajo y las propiedades de los humanos.
La noche del 1º de noviembre, víspera del día de Difuntos, suelen acompañar a los muertos en sus lúgubres huestes de espectros que salen de las tumbas. Pero no todos son así. Los trasgos familiares acompañan a los miembros de la família pero les gusta asustar a los niños. Algunos viven en casas abandonadas y hacen travesuras por las noches, son unos juerguistas!

KOBOLDS

Los Kobolds son trasgos de Alemania que en tiempos remotos eran genios de los árboles, o de las plantas y arbustos como la mandrágora y el boj. Antiguamente se hacían figuritas con la madera de los árboles y dentro de ellas habitaban estos duendecillos. En la actualidad, liberados de estas tallas, son como elfos muy pequeños con la piel de color verde oscuro, y visten ropas de color verde. A veces toman la apariencia de gatos, niños o orugas. Disfrutan de la vida hogareña y buscan los rincones más oscuros y silenciosos para instalarse, como buhardillas, la chimenea, donde se guarda la leña, el sótano y en los días templados se aposentan bajo los árboles que dan sombra a la casa.
Hay tres tipos diferentes de Kobolds:
- poltsterpites; su ocupación favorita es hacer ruido
- heinzlin; mucho más silenciosos y sumamente trabajadores. Estos se dice que predicen el futuro y aconsejan a los miembros del hogar
- Butzemann; espíritu profético del hogar, aparece ante una boda o un viaje para advertir de dificultades y peligros. Aunque su defecto es que cierran las puertas de golpe, también llaman a las ventanas de los juerguistas y hacen ruido en los leños que arden de la estufa.

PIXIES

Los Pixies viven en Inglaterra, en la parte más occidental y sobretodo en Cornualles. No se conoce su origen. Algunos teóricos creen que llegaron a Cornualles con los fenicios y se extendieron hacia el Este, hasta Devon y Somerset. Otros aseguran que los pixies fueron los primeros habitantes de Inglaterra.
Cuando las hadas llegaron a Inglaterra en tiempo de la conquista romana, los pixies las recibieron bien al principio pero después con el miedo de que estas se desplazaran, les hicieron la guerra hasta que las estas marcharon de los tres condados.
Generalmente los pixies no son más grandes que una mano, pero pueden aumentar i disminuir de tamaño.
Son pelirrojos con la nariz chata y tienen una sonrisa maliciosa y unos ojos verdes y vizcos. Tanto los machos como las hembras visten con un traje verde brillante que les sirve de camuflaje con los prados.
Los campesinos suelen mantener buenas relaciones con ellos. Les llenan cubos de agua por la noche para que las madres de estos puedan bañar a sus hijos, dejan leche en la cocina y siempre tienen barrida la chimenea para que los pixies puedan bailar de noche.

PUCKS, POOKA

Son parecidos a los Pixie, visten igual y de aspecte parecido. Pero a diferencia de estos son amistosos con las hadas. Lleva una flauta de madera de sauce que toca mientras baila al amanecer. Se parece a Pan, dios de la mitologia griega, es beneficioso en general para las plantas y criaturas del bosque, pero a diferencia de Pan, no se interesa por las ovejas, las cabras y otros animales domésticos. Sin embargo prefiere a las ardillas, los conejos, los zorros y otras criaturas no domesticadas del campo.
Puck se divierte ahciendo bromas pesadas a los humanos como por ej quitar el taburete dónde se sienta la mujer a ordeñar las vacas, también le gusta desorientar a los viejeros al igual que los Pixies. Generalmente las bromas son inofensivas, pero es muy protector con las chicas burladas por sus amantes y se vengan de ellos de mil maneras.

BOGGARTS

Son duendes domésticos parientes tanto de los bogies como de los Brownis pero son más maliciosos que los Bogies y no tan serviciales como los Brownis.
Criaturas pequeñas parecidos a los gnomos visten muy mal, sucios y peludos. Se advierte su presencia en una casa por los pequeños y multiples ruidos que hacen por las noches: tirán jarrones de leche, rompen las cuerdas de las persianas, no dejan que las gallinas pongan sus huevos, asustan a los gatos, hacen ladrar a los perros, dan portazos, dejan abiertos el grifo, atascan tuberías, apagan velas y despiertan a los niños dormidos pellizcándoles la nariz. Hoy en día nadie a encontrado la manera de mantenerlos a ralla.


Vigilad que los duendes no te toquen el ordenador. De esos también los hay










                                        






Evelyd

dilluns, 6 de maig del 2019

FANTASMAS O DUENDES?









No puedes dormir bien por las noches, sientes frio a pesar de que tienes la calefacción puesta, cuando te levantas de la cama te mareas, y no tienes la gripe pues no tienes fiebre, has oido ruidos extraños...sientes que no tienes energía puede que tengas un fantasma anclado a ti, un familiar muerto o quien sabe...Hay gente que tiene la capacidad de verlos o incluso de escucharlos. Y si es la primera vez que ves uno puede llevarte un gran susto. A veces se te aparecen en sueños, sabes que no es un sueño normal, sientes una presencia te asustas y quieres despertarte, y no puedes, sientes pánico como si estuvieras dentro de una película de terror..el escenario normalmente es la habitación por eso no es un sueño normal, los científicos hablan de parálisis del sueño. Pero otras veces en una especie de pesadilla y los ves. A mi me había pasado de pequeña. Pero lo que más miedo me dió fue ver uno justo al despertar de un sueño. Estaba con un ex, y ví una sombra de un hombre en los pies de la cama, le dije a mi ex que abriera la luz, yo había entrado en pánico, no era capaz de moverme. Sentí más terror que cuando ves una película de miedo, pues sabes que esto es real. El abrió la luz y desapareció, él también lo vió y me lo describió con más detalle. Yo pensé durante bastante tiempo que en mi casa es una especie de portal pues he tenido muchas experiencias paranormales y sentir sensaciones extrañas. Como que alguién te está arrastrando por los pies y flotando mientras estas durmiendo o fuerzas extrañas que te quieren arrastrar, tu eres conciente de que estas durmiendo, pero todo parece muy real. No sé si los de las presencias pueden ser íncubos y súcubos, he leído sobre eso.. Otra vez estaba con otro ex durmiendo y en sueños se me apareció un chico y sin darme cuenta ya estaba conversando con el, al despertarme le comenté lo que me había sucedido. El escenario del sueño también era la habitación..pues mi sorpresa es que mi ex me dijo que ya sabía quien era y me quedé con cara de pocker..el también creía en fantasmas. Yo creo que hay espiritus, fantasmas que antes eran personas de carne y hueso que no han podido ir a la luz, de dónde todos provenimos, el cielo como lo quieras llamar, quizá tienen una asignatura pendiente que no pueden realizar en otra encarnación pues no tendría sentido, y entonces no han ido a la luz, así como en la serie entrefantasmas que yo me miraba pues siempre me han atraído «lo paranormal» . A veces lo que tienes que hacer es relajarte y dialogar con ellos, perder el miedo. También pensé que un espiritu había quedado atrapado en mi casa porque cuando era pequeña mis hermanas mayores hacían espiritismo, y una vez hablaron con un tal Malcom, y ellas preguntaron Hay alguien de esta casa que no te guste, y les dijo que mi padre. En otra ocasión ellas practicaron espiritismo en casa de una amiga y dijeron manifiéstate y en aquel momento se apagaron todas las luces. Tengo que explicar que en mi casa, una casa antigua construida en los años 60 a veces da un poco yuyu con la iluminación tenue del pasillo, y muchas veces me he quedado sola cuando mi padre lo ingresaron y tuve miedo miedo, hasta no me atrevía a entrar, estaba convencida que en la habitación de mi padre había una presencia..también explicar que mi padre cuando era joven se calló de la escalera, y se fracturó la rodilla, después estuve pensando que podía ser obra de Malcom...Ahora me he quedado sola en la casa, pero no tengo miedo, la reformé, la pinté, la he decorado, le he dado una nueva energía ..a veces me gusta encender incienso y tengo una habitación dónde practico yoga..estará el espiritu de Malcom rondando por mi casa?

Un consejo para limpiar tu casa de energías no gratas es encender incienso de romero o limón que purifican, hacerlo de vez en cuando, no tener miedo sentirte segura en tu casa..y si crees que puede haber fantasmas o si se te aparecen en sueños dialoga con ellos, si tu tienes este don, los puedes ayudar. Si crees que pueden ser energies oscuras visualiza el color lila, o enciende velas lilas cada noche.


 Evelyd

diumenge, 21 d’abril del 2019

BANSHEES




 

Alguna vez en la oscuridad de la noche habéis oído lamentos, voces e incluso gritos femeninos desde lo lejos? No dudeis de que se trata de las banshee que anuncian aterrorizadas la muerte de alguién cercano que no estaba predestinado a morir, o incluso de alguién cercano que murió y cruzó una puerta que no debería cruzar, o de una persona cercana  apunto de morir. Hablamos de las Banshee, espíritus femeninos de ultratumba. Dificilmente se ven pero pueden oirse. Hay gente que tiene el don de oirlas, incluso hay otros que las ven...
Forman parte del folclore irlandés. Mensajeras del más allá, del mundo de los muertos. Algunos las consideran espíritus de la naturaleza, ni humanas, ni fantasmas, sinó una especie de hadas. Dicen que sus gritos pueden provocar desastres. Otros consideran a las banshee como mujer de paz por la etimología de su nombre bean sidhe o bean si, significa "mujer de paz" o "mujer de los tumultos feé
ricos".

Lánguidas, con el pelo negro, pelirrojo o incluso blanco del sufrimiento, van con vestidos vaporosos. Y tienen los ojos rojos de tanto llorar.. Cada banshee se dedicaba exclusivamente a una de las grandes familias irlandeses con apellidos que contenían prefijos Mac o O. La leyenda dice que en cinco grandes familias gaélicas el lamento era gritado por una mujer-hada. Ella gritaba el lamento incluso si el miembro de la família hubiera muerto lejos. Posteriormente se dijo que mostraban el respeto a los difuntos gritando o con lamentos debajo de una ventana o elevándose por los aires. Si varias banshees gritaban juntas anunciaban la muerte de una personaje importante, incluso de carácter sagrado. Para algunos teósofos o cristianos celtas eran Ángeles caídos.
Aibhill fue una de las banshees más famosas de la antigüedad y se apareció a una família real. Según cuenta la leyenda, el rey Brian Boru se fué a una batalla  en 1014 sabiendo que no sobreviviría pues una banshee se le aparició la noche anterior lavando ropa de los soldados hasta que el agua se quedo teñida de rojo como la sangre.


Las vemos en series como "Las embrujadas", "Sobrenatural", " Sleepy Hollow" , en varias partes de Harry Potter y en numerosos videojuegos.









Evelyd.

dilluns, 18 de març del 2019

RUSALKAS




 

Dins de la mitologia eslava, una Rusalka era un fantasma, nimfa d'aigua o una espècie de dimoni anomenat súcubo. Dins les tradicions ruses, bielorusses o ucranianes era com una espècie de sirena però el seu hàbitat eren els rius o els llacs. També acostumen a sortir per les nits i ballar per els camps. Es diu que si veien un home atractiu l'encandilaven amb els seus cants ( un paral·lelisme amb les sirenes d'Homer) i l'arrastraven al fons del mar. Com èsser maligne, s'assembla més a una vampiressa però el seu hàbitat natural són els llacs o rius.

Hi ha una versió que diu que les Rusalkes són fantasmes o ànimes en pena que han mort violentament assassinades per un home, i només descansaràn en pau si la seva mort es venjada, o bé s'han suïcidat per patir "mal d'amors" o per quedar-se embarassades fora del matrimoni.

La Rusalka de vegades surt del fons del riu en una nit freda i puja adalt d'un arbre on canta. Moltes vegades es descrita amb una llarga cabellera, de notòria bellesa, la cara pàl·lida i altres amb el cabell de color verd ( de les algues del riu).

Diuen que els agrada seduïr als homes per després matar-los ofegant-los. Es creia que les "rusalki" eren més perilloses durant la setmana de es Rusalkes, que és a principi de juny. Durant aquesta época abandonaven les profunditats de les aigües per columpiar-se als bedolls i als salzes per les nits. Llavors nedar en aquestes setmanes estava prohibit.

Max Vasmer remarca que la paraula Rusalka, ve de la paraula grega que significa "rosalia" que fa referència al Pentecostès, originàriament significa "el festival de les roses".

INFLUÈNCIES EN L'ART


Les Rusalka van tenir influència en el món de la literatura i el de la música concretament en algunes  Òperes ruses.
- Poema inacabat de Aleksandr Pushkin
- Conte de Gódol, Nit de maig o l'ofegada.
- Òpera de Dergomyzhski, Rusalka.
- Òpera de Rimski-Korsakov, Nit de maig.
- Òpera de Antonin Dvorak, Rusalka.
- En un conte de Les mil i una nit, El príncep i la Rusalka.
- nom de la novel.la de ciència ficció, Contes rusos, de C.J. Cherryh








                      

                                     



dimarts, 11 de juliol del 2017

SIRENES








Una sirena és un elemental de l'aigua, conegut per la mitologia grega i les seves llegendes. És una dona amb tors humà i cua de peix. Es diu que antigament tenien ales, eren ocells, però van ser castigades i es van trasformar en dones-peix i des de llavors surquen els mars entonant càntics encandilant a mariners, pescadors o pirates. De vegades porten a la perdició als homes com les seves companyes les nereides quan aquests no es porten bé, sigui quin sigui el seu estatus. Relacionada amb la FEMME FATAL. Amb mala reputació ja des de la mitologia amb els contes d'Orfeu i Jason i els Argonautes, passant per el cristianisme, ja que apareix en alguns claustres romànics junt amb altres èsser hibrits, com símbol de pecat, identificant-la amb Eva. El mono també era un animal que simbolitzava el pecat, els vicis,  una manera que tenien la gent de l'església perquè no s'oblidessin que no tenien que pecar.
Diuen que poseeixen una bellesa extraordinària amb cabell llargs de color de rosa, verds o pèl rojos i cues blaves o verdes o plateixades. Segons HOmer en la Odissea eren entre dues i cinc i guardaven relació amb les harpies. Vivien en una illa de la costa de Sicília. Aqueses amb els seus cants enamoraven als mariners fent-los naufragar a les roques. Odiseu per salvar a la tripulació dels seus cants els va fer possar-se cera ales orelles, i ell es va lligar adalt d'un mastil, sent així l ́'unic supervivent. En un altre episodi Jasón i els Argonautes es van salvat de morir gràcies a la música d'Orfeu, el que encandilava a les besties del inframón amb la seva música quan va anar a buscar la seva estimada Eurídice. Quirón va ser qui havia aconsellat a Jasón portar al viatge com a protector. Algunes versions recullen que les sirenes eren companyes de Persèfone, la reina del Inframón, i que Afrodita, deesa de l'amor, havia transformat en unes dones ocell per negar-se a entregar la seva virginitat als homes i als Déus. però no podien volar perque les muses les havien vençut en un concurs de cant i havien arrancat les plomes de les seves ales per fer-se corones. Així les sirenes només podien posar-se sobre els ossos de les seves víctimes i cantar.
Avui en dia " cants de sirena" és una expressió habitual per indicar que ens sentim molt atrets per quelcom que acabarà per perjudicar-nos.

Més endevant en el segle XVIII amb el conte romàntic del danès Hans Christiansen canvia la concepció de la sirena. La sireneta viu en un regne subaquàtic amb el seu pare, el rei del mar, la seva àvia i les seves cinc germanes grans, cada una nascuda amb un any de diferència. Quan la sireneta cumpleix 15 anys, se la permet jugar a mirar el món de la superfície i quan cadascuna de les germanes té l'edat suficient, visiten la superfície una vegada per any. Quan surt a la superfície la sireneta s'enamora perdudament d'un princep que estava en un vaixell, llavors es desencadena una gran tormenta que aixeca gran onades i la sireneta salva al príncep de morir ofegat en el mar. Després el porta al trencall aprop d'un temple, encara inconcient. El princep mai arriba a veure la sireneta i no sap que ella l'ha salvat. Ella plora llàgrimes de foc perque veu que mai tornarà a veure el seu enamorat. Però intenta lo impossible i va a veure la bruixa més tenebrosa de tot l'oceà, f un tracte amb ella, aquesta li dona cames a canvi de la seva veu. Ella sempre acompanyada del seu peixet Sebastià, el seu amic inseparable. Coneix al princep però se n'adona que hi ha un altre dona i ella es vol morir... les seves germanes apareixen i li ensenyen un punyal que els ha donat la bruixa perque mati al princep, i d'aquesta manera tornarà a ser sirena, però ella desesperada es tira al mar plena de dolor i tristessa. i es converteix en escuma de mar.

Disney farà una nova versió de la sireneta, i apareix en pel.lícules com Un, Dos, Tres Slash, amb la Dary Hannal, i hi ha una sèrie que es diu H2O de tres noies que per encanteri es transformen en sirenes. Espero que us hagi agradat, el pròxim article parlarem de les dones d'aigua.

    La Sirena. William Waterhouse

   Sirena de Victor Nizovtev







Evelyd






dilluns, 3 de juliol del 2017

ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA: Ondines, Nàyades, Nereides

È
    ÈSSERS ELEMENTALS DE L'AIGUA





En el segle XVIII va ser publicat a la ciutat de Roma, el Gran Grimori del papa Honorio, atribuït oficialment a Antonio del Rabino. Obra de caràcter ocultista. En la que es parla dels esperits elementals classificats en diferents classes segons els quatre elements: AIGUA, TERRA, AIRE I FOC. 

-Els silfos o silfides habiten en l`AIRE
- Els gnomos moren a les profunditats de la terra, per tant el seu element es la TERRA
- Les salamandra es troben al FOC
- i les ondines viuen en l' AIGUA

Avui  parlarem dels èssers elementals de l'aigua com Ondines, Nàyades i Nereides

Tots els èssers que habiten en l'aigua són èssers màgics, doncs l'aigua es purificadora i curativa. L'aigua és vida i dona vida. la majoria d'aquests èssers són benèvols i de gran bellesa. 

ONDINES

Habiten en aigua dolça: llacs, rius, i cascades. No ténen cua de peix com les sirenes i porten llargs vestits de gasa. També poseeixen ales amb les que es poden elevar. Ténen el do de predir el futur dels demés, però mai el de si mateixes. També poden penetrar en la ment dels demés i llegir els seus pensaments.  La seva funció és la de netejar la contaminació d'on habiten. 

NEREIDES

En la mitologia grega, les nereides són les 50 filles de Nereo i de Doris i germanes de Nerites ( un Déu marí menor). Se les considera nimfes del Mar Mediterrani. Se les representa coronades amb rames de corall. Nereo és un Déu marí més antic que Poseidón, fill de Pono i de Gea. Estaba casat amb Púrides, la seva germana. Protector de marins i navegants, era el pare de les Nereides. Era amable, pacífic, justicier i moredat. Adiví que va predir a Paris els mals que portaria si raptava a Helena. Vivia al mar Egeu envoltat dels seus fills. Se'l represetava montat a un tritó, amb el seu trident. 
Les Nereides emmergeixen a la superfície per ajudar als mariners quan ténen problemes a la mar. Van ajudar als Argonautes mentre viatjaven amb la seva búsqueda del vellocino de oro. Se les representa com dones de gran bellesa i canten amb veu melodiosa i ballen junt amb el seu pare. Van vestides amb robes de seda blanca amb bordats daurats i van descalces portant el trident de Poseidó, Déu del mar, en la mitologia romana el Deu Neptú. S'apareixen als homes montades en dofins, i altres animals marins, com els Hipocamps, que són uns animals híbrids. Els grecs les adoraven en altars situats en platges i acantilats, on portaven llet, oli i mel com  a ofrenes. Les més conegudes són Tetis, Galatea i Anfitrite que és l'esposa de Poseidó , el rei del oceà. 
Diferents autors clàssics parlen d'elles com Apolodoro, Hesiodo i Homer i altres més contemporanis com Edgar Allan Poe.
Les Nereides sempre van ser símbol de gràcia i bellesa. 
Formaven part del sèquit de Poseidó. Se les representava com a sirenes modernes amb cua de peix. 

NÀYADES

En la mitologia  grega, les Nàyades eren les nimfes d'aigua dolça, com les fonts, rierols, i manantials, així com les oceànides estaven associades a aigua salada i les Nereides al Mar Mediterrani. Els mites i llegendes ens parla de joves belles que solien enamorar als mortals per la seva bellsa i gràcia, però també podien ser molt perilloses. Eren mortals, però vivien molts d'anys. Es deia que si les aigües es secaven elles morien . Eren filles de Zeus, segons Homer,  mentre que altres autors diuen que el seu pare era el tità Oceà. Cada localitat tenia les seve fonts i manantials amb els seus grups de Nàyades, que eren objectes de culte. Es creia que tenien dons curatius i ajudaven a la fertilitat. Quan un jove arribava a la majoria d'edat, les dejava com a ofrena alguns cabells infantils del seu manantial més proper . La gent malalta solia beure de les seves aigües o es prenien un bany. De vegades banyar-se a les seves aigües podia ser perillòs si les molestaven i llavors castigaven al ofensor. De vegades eren molt geloses i capritxoses. Conta la llegenda que un pastor que va ser infidel a una Nàyade i  aquesta es va venjar deixant-lo cec. O el cas de Hilas, que va ser raptat per algunes d'elles perque es van enamorar d'aquest.
Dintre de les Nàyades hi ha una classificació: 

- LIMNÀTIDES O LIMNADES:  vivien en llacs o ciénagues perilloses
- PEGEAS:  en cascades i manantials
-CRENEAS O CRÉNIDES:  protectores de les fonts
- ELEINOMAE: Vivien en pantans
- POTÀMIDES: vivien en rius

 



                                         







Evelyd

dimecres, 21 de juny del 2017

ELS DRACS

ANIMALS FANTÀSTICS: ELS DRACS







 











Els dracs són immensos rèptils alats que pertanyen a una de les races més antigues que existeix en la mitologia. Famosos per la seva enorme figura, d'uns 30 metres i per poseïr qualitats màgiques.
El seu poder augmenta amb l'edat. Són èssers independents que no viuen en comunitat. Normalment habiten  en coves i són guardiants dels seus tressors. De pell duríssima, es difícil atrevesar-los amb una espassa o projectil. Ténen un caràcter molt arrogant, són ferotges i no t'arrimis a ells que et socarrimaràn si no t'agrada el foc. No els expliquis cap problema a un drac...són ferotges i criden molt. Tampoc els agrada les persones que es queixen, van a por ellas.
És un animal intel.ligent, però no més que un felí..agut i amb el do de detectar èssers invisibles. També ténen molt bona oïda, és clariaudient, és a dir, escolten fins i tot lo inaudible.
La seva característica  principal és el foc que treuen per la boca, per defensar-se o atacar, ja que tenen en el seu interior  un emmagatzament de metà i hidrògen i al friccionar amb les dents surt el foc. El seu vol és àgil i pot llançar-se en picat. Hi ha dracs bons i dracs dolents. Els dracs bons poden ser èssers molt sensibles...

En el cine veiem molts dracs i no sempre són dolents..Apareix en numbroses pel.lícules èpiques i en la famosa sèrie Juego de Tronos. En la triologia del Hobbit apareix com un rèptil ferotge i terrorífic que arrasa pobles, en canvi en la història interminable hi ha  el drac de la sort, de color blanc que salva a Atreyo, el protagonista, destinat a alliberar a l'emperadriu i al regne de fantasia. En Avatar també veiem dracs que els habitants de Pandora aconsegueixen montar i surquen els cels amb els seus vols majestuosos.

LLEGENDES

Hi ha numbroses llegendes des de la de Sant Jordi, que tots sabem, altres com la de Marduk, Sigfrido i Beowulf. En un poema èpic babilònic, el Enuma Elish relata com un príncep, el poderòs deu Marduk va lluitar contra el drac Tiamat, encarnació del caos aquàtic original i el va matar. Després de la seva victòria va crear el cel i la terra.
El primer drac clàssic va ser Tifón, que prové de la mitologia grega, associat a volcans i  huracans l'antic poeta Hesiodo el descriu a la seva "teogonia" i com Zeus va lluitar amb aquest terrible drac i el va vèncer enterrant-lo sota l'Etna. Un mite hindú que apareix en el Rigueda ( recopilació d'himnes samscrits de l'any 1000 a.C) conta com el valent Déu Indra va triomfar sobre un gran drac anomenat Vrita, que habia segellat totes les aigües vivificadores de la terra. Indra, després de matar al monstre va permetre que les aigües fluïssin, en mil manantials i rius.

EL DRAC EN DIFERENTES CULTURES

Hi ha dues tradicions principals sobre el dracs: els dracs europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia Grega i pròxim Orient i els dracs orientals, d'origen xinès. En quasi totes les cultures el drac és un animal malèvol. En Rumania es parla del drac geta-dacio que tenia el cap de llop i cua de serp. En Orient els dracs representen les forces primitives de la naturalesa i l'univers. A diferència dels occidentals no escupeixen foc ni ténen ales encara que poden volar per màgia.
En llegendes xines hi ha dracs que vigilen els cels, que porten pluja i controlen els rius i rierols. En Japó són considerats èssers savis i benèvols. En la mitologia germana el drac forma part del inframón. S'alimenta d'arrels de Yggdrasil, un fresno sagrat que extèn les seves arrels a través de tots els mons.
Els vikingos adornaven les proes dels seus vaixells en forma de drac amb la creença de que espantarien els mals esperits.
En la mitologia grega existeixen diferents tipus de drac. Existeix el mite antic del drac Ladon, de 100 caps que custodiava el jardí de les Hespèrides, Tifón, lamia, el drac d eDelfos o Pitón, Amphisbaena ( drac de dos caps que va nèixer de la sang de Medusa quan va caure una gota de sang en el deserd de Libia).
En el cristianisme apareix en l'A`pocalipsis, del apòstol Juan. I en l'art medieval apareix sota els peus dels sants i màrtirs i representa el triomf de la fe. La llegenda de Sant Jordi mostra aquest significat.

S'ha plantejat que van existir a l'època dels dinosauris, que van sobreviure al cataclisme, adaptant-se a l'aigua, llavors quan ja va passar tot van tornar a sortir a la superfície...podria ser q estiguessin entre nosaltres amagats en algún lloc, potser un lloc recòndit q mai hem accedit, l'antàrtida en alguna cova subterrània amagada entre el gel...

Espero q us hagi agradat aquest article i no agafeu por...fins el pròxim...ara pasaré algunes pintures, gravats i il.lustracions èpiques tretes d'internet.



    Drac devorant als companys de Cadmo, Hendrick Golzius







                                       
                                         


                                   
El drac de la sort. La història interminable









Evelyd