dimecres, 21 de juny del 2017

ELS DRACS

ANIMALS FANTÀSTICS: ELS DRACS







 











Els dracs són immensos rèptils alats que pertanyen a una de les races més antigues que existeix en la mitologia. Famosos per la seva enorme figura, d'uns 30 metres i per poseïr qualitats màgiques.
El seu poder augmenta amb l'edat. Són èssers independents que no viuen en comunitat. Normalment habiten  en coves i són guardiants dels seus tressors. De pell duríssima, es difícil atrevesar-los amb una espassa o projectil. Ténen un caràcter molt arrogant, són ferotges i no t'arrimis a ells que et socarrimaràn si no t'agrada el foc. No els expliquis cap problema a un drac...són ferotges i criden molt. Tampoc els agrada les persones que es queixen, van a por ellas.
És un animal intel.ligent, però no més que un felí..agut i amb el do de detectar èssers invisibles. També ténen molt bona oïda, és clariaudient, és a dir, escolten fins i tot lo inaudible.
La seva característica  principal és el foc que treuen per la boca, per defensar-se o atacar, ja que tenen en el seu interior  un emmagatzament de metà i hidrògen i al friccionar amb les dents surt el foc. El seu vol és àgil i pot llançar-se en picat. Hi ha dracs bons i dracs dolents. Els dracs bons poden ser èssers molt sensibles...

En el cine veiem molts dracs i no sempre són dolents..Apareix en numbroses pel.lícules èpiques i en la famosa sèrie Juego de Tronos. En la triologia del Hobbit apareix com un rèptil ferotge i terrorífic que arrasa pobles, en canvi en la història interminable hi ha  el drac de la sort, de color blanc que salva a Atreyo, el protagonista, destinat a alliberar a l'emperadriu i al regne de fantasia. En Avatar també veiem dracs que els habitants de Pandora aconsegueixen montar i surquen els cels amb els seus vols majestuosos.

LLEGENDES

Hi ha numbroses llegendes des de la de Sant Jordi, que tots sabem, altres com la de Marduk, Sigfrido i Beowulf. En un poema èpic babilònic, el Enuma Elish relata com un príncep, el poderòs deu Marduk va lluitar contra el drac Tiamat, encarnació del caos aquàtic original i el va matar. Després de la seva victòria va crear el cel i la terra.
El primer drac clàssic va ser Tifón, que prové de la mitologia grega, associat a volcans i  huracans l'antic poeta Hesiodo el descriu a la seva "teogonia" i com Zeus va lluitar amb aquest terrible drac i el va vèncer enterrant-lo sota l'Etna. Un mite hindú que apareix en el Rigueda ( recopilació d'himnes samscrits de l'any 1000 a.C) conta com el valent Déu Indra va triomfar sobre un gran drac anomenat Vrita, que habia segellat totes les aigües vivificadores de la terra. Indra, després de matar al monstre va permetre que les aigües fluïssin, en mil manantials i rius.

EL DRAC EN DIFERENTES CULTURES

Hi ha dues tradicions principals sobre el dracs: els dracs europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia Grega i pròxim Orient i els dracs orientals, d'origen xinès. En quasi totes les cultures el drac és un animal malèvol. En Rumania es parla del drac geta-dacio que tenia el cap de llop i cua de serp. En Orient els dracs representen les forces primitives de la naturalesa i l'univers. A diferència dels occidentals no escupeixen foc ni ténen ales encara que poden volar per màgia.
En llegendes xines hi ha dracs que vigilen els cels, que porten pluja i controlen els rius i rierols. En Japó són considerats èssers savis i benèvols. En la mitologia germana el drac forma part del inframón. S'alimenta d'arrels de Yggdrasil, un fresno sagrat que extèn les seves arrels a través de tots els mons.
Els vikingos adornaven les proes dels seus vaixells en forma de drac amb la creença de que espantarien els mals esperits.
En la mitologia grega existeixen diferents tipus de drac. Existeix el mite antic del drac Ladon, de 100 caps que custodiava el jardí de les Hespèrides, Tifón, lamia, el drac d eDelfos o Pitón, Amphisbaena ( drac de dos caps que va nèixer de la sang de Medusa quan va caure una gota de sang en el deserd de Libia).
En el cristianisme apareix en l'A`pocalipsis, del apòstol Juan. I en l'art medieval apareix sota els peus dels sants i màrtirs i representa el triomf de la fe. La llegenda de Sant Jordi mostra aquest significat.

S'ha plantejat que van existir a l'època dels dinosauris, que van sobreviure al cataclisme, adaptant-se a l'aigua, llavors quan ja va passar tot van tornar a sortir a la superfície...podria ser q estiguessin entre nosaltres amagats en algún lloc, potser un lloc recòndit q mai hem accedit, l'antàrtida en alguna cova subterrània amagada entre el gel...

Espero q us hagi agradat aquest article i no agafeu por...fins el pròxim...ara pasaré algunes pintures, gravats i il.lustracions èpiques tretes d'internet.



    Drac devorant als companys de Cadmo, Hendrick Golzius







                                       
                                         


                                   
El drac de la sort. La història interminable









Evelyd

divendres, 16 de juny del 2017

ÈSSER FANTÀSTICS: AU FENIX

AU FENIX





És un au mitològica. Es tractava d'un au fantàstica que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després resorgir de les seves cendres. Segons alguns mites, vivia en una regió que abarcava la zona de l'Orient Mitjà i la India arribant fins Egipte, en el nord d'Àfrica. Molt present en la poesia àrab. El mite de l'au fenix va alimentar varies doctrines i concepcions religioses per explicar el més enllà, doncs l'au fénix more per renàixer amb tot el seu explendor. Segons el mite poseïa diferents dons extranys com la virtut de que les seves llàgrimes fossin curatives, una força sobrenatural, control sobre el foc i gran resistència física. En l'antic Egipte se'l va denominar Bennu i va ser associat a les crescudes del Nil, a la resurrecció i al sol. El Fénix ha estat símbol del cos físic, de la purificació i la immortalitat. Per Horodot, Plini el vell i Epifani de Salamina, aquesta au sagrada viatjava a Egipte cada cinqcents anys i apareixia a la ciutat d'Heliòpolis, portant sobre les seves espatlles el cadàver del seu pare, i el depositava a la porta del temple del sol on moriria.

Probablement la llegenda de l'au Fénix va passar de tradició egipcia a la grecorromana a través de l'historiador Herodot ( 484-425 a.C). Segons aquest era un au semblant a una àliga per el seu tamany i forma, de plomes daurades i vermelles. El mite apareix en diversos autors clàssics com el naturista Plini el vell ( naturalis Historia, llibre X, capítol II), l'escriptor Sèneca, Ovidi, Claudio Claudiano o cristians com Pau Climent de Roma.

Segons la llegenda cristianitzada, l'au fénix vivia en el jardí del paradis i anidava en un roserar. Quan Adam i Eva van ser expulsats, de l'espassa de l'àngel que els va desterrar va surgir una espurna que va encendre el niu de l'au Fénix, fent que es cremès tot. Per ser l'únic animal que s'havia negat a provar la fruita del paradís, se li van concebir varios dons, com el poder del foc i de la llum, sent el més destacat la immortalitat a través de la capacitat de renàixer de les seves cendres.  Quan arribava l'hora de morir feia un niu amb espècias i herbes aromàtiques, i posava un únic ou, que cobava durant tres dies, i al tercer dia  surtien les flames. El Fénix es cremava per complert i al reduir-se a cendres, resurgia de l'ou la mateixa au, única i eterna. Cada 500 anys. Per els cristians era el símbol de Crist.
D'aquest mite en van parlar Dante i Quevedo.

A la Xina que pren el nom de Feng representa l'emperadriu i junt amb el drac simbolitza una unió inseparable. Y el Simurg representa una idea equivalent.

Lidia Eve