MITOLOGIA VASCA

 AIDEKO

El seu nom indica que prové de l'aire d'un altre món i d'un món sobrenatural. És un geni que acostuma a entorpir les activitats humanes. Se'l considera responsable de totes les malalties, les causes naturals de les quals es desconeixen. 

Entra per les nits a les cases, mentre que els habitants dormen, i els roba la seva essència vital. A Zegama a Zerain es conta que el còlera que va assolar aquests pobles en el segle XVIII va ser portat per Aideko en forma de boira baixa i espessa. Doncs diuen que sol presentar-se com una figura nebulosa indefinida, una espècie de projecció animista de la boira o el mateix aire. A la població de Segura conten que un dia, fa molts anys, una neblina va passar pels seus carrers i al dia següent la malaltia de la pesta negra va començar a massacrar la població. La creença de que la boira baixa és danyina està molt estesa al País Vasc. 

Els llargs dies brumosos poden afectar als cultius i als horts i ser molt perjudicials tant per als animals com per èssers humans. 

a la poble de Labort creuen que es Aideko qui forma i dirigeix les tormentes. Diuen que per actuar contra la influència d'aquest geni sobrenatural els únics mètodes que pot utilitzar-se són la màgia i la oració. 

LAMIA

Ésser híbrid molt popular a la mitologia vasca. A les zones costeres es presenta amb aspecte de sirena, mentre que terra endins diuen que la part superior del seu cos és una dona bella però la part inferior presenta aspecte de ànec, gallina o cabra, depenen de la zona. En alguns llocs la descriuen com una figura totalment femenina, en altres llocs la descriuen com una dona amb un sol ull ( com un cíclop) o està coberta de pèl o careix d'ell quasi per complert. Viu aprop de les coves i al igual que les moures gallegues  les xanes asturianes. Les lamiak ( una altre manera de anomenar-les) pentinen els seus llargs cabells rossos amb pintes d'or i enamoren als humans que es topen amb elles, malgrat les seves potes d'animal. També diuen que són venjatives i perilloses, sobretot si escolten parlar de Jesucrist. És un mite molt cèl.lebre a la zona d'Urdabai on existeix inclús un lloc anomenat Lamiaran, situat entre els pobles de Bermeo i Mundaka. En l'època de aratustes ( carnaval) es cel.lebra a Mundaka cercaviles en el que les dones del poble es disfressen de Lamiak amb túniques negres i perruques de llargs cabells blanquinosos, recorreguent mentre canten i ballen. La Lamia també està present amb el mateix nom i certes variacions en la mitología grega o romana. 

MARI 

Considerada la reina de tots els genis i personificacions de la natura, representa a la Gran deesa pagana de la mitologia vasca, Té el seu origen en l'època precristiana, per lo que el seu nom no seria un diminutiu de Maria, sino que deu el seu origen a èsser ancestrals com Mairi o Maidi, o inclús al mite de Ama Lur ( Mare terra). És amiga de les Lamiak i de les sorginak ( bruixes en Vasc) i enemigues del cristianisme, Viu en coves i sims i molta gent asegura haver-la vist, però son molt diferents les maneres de descriure-la, encara que sovint assenyalen la seva gran bellesa

Existeixen llegendes que mencionen el seu vol nocturn entre muntanyes com una gran bola de foc que creua el cel. Altres conten que adquireix formes d'animals, convertint-les en zaldi ( cavall) o en suzkozaldi ( cavall de foc). També diuen que es presenta en forma d'arbre, amb la seva part davantera semblant a un cos femení, tal i com relaten a Otañi. 

És la senyora de les sequias i les plujes, per la qual cosa en les zones costeres diuen que provoca les tempestes que impedeixen que els pescadors surtin a la mar; per evitar-ho s'ha de conjurar el dia de la Creu de Maig, o mitjançant ramillets beneïts el dia de Sant Joan i fer-ho quan encara no ha sortit de la seva cova, retenint-la al seu interior.

Està emparentada amb Persèfone de la mitologia grega i amb Proserpina de la mitologia romana.

OLENTZERO

En el seu origen era un personatge simbòlic pagà. Era un gegant que representava la fi del cicle anual, per lo que estaria relacionat amb les cel.lebracions dels solstici d'hivern. Però la tradició cristiana el va convertir en un grotesc carboner que fa la seva aparició a la Nit de Nadal, deixant carbó als nens que es porten malament i fent regals als que es porten bé, dotant al personatge un significat entrenyable acord amb les ensenyances de l'església catòlica, incorporant durant el segle XX elements de les tradicions de Papa Noel o Reis Mags. 

A les províncies d' Alava, Navarra, La Rioja i la comarca burgalessa de La Bureba, conta la tradició que el dia anterior de la Nit de Nadal apareix un home que té tants ulls com dies té l'any. 

Sobre l'etimotologia del nom hi ha diferents hipòtesis. Ja en el segle XII l'historiador de Lope de Isasi deia que provenia de les paraules vasques onem ( bo ) i zaro ( època), es a dir Onenzaro ( temps de lo bo), nom amb el que era coneguda llavors la Nit de Nadal, referint-se en realitat a un època de renovació i no a un personatge. 

Evelyd 

fotografia d'internet