POBLES ABANDONATS

 POBLES ABANDONATS DE CATALUNYA

Atrets pel misteri, durant una temporada vam estar anant a pobles abandonat amb el Dany y el Charly de vegades només el Dany i jo, i a Belchite va venir la Viki la ex parella del Dany. Belchite va ser una de les primeres publicacions al blog on relato l'aventura que vam viure, i el que ens va passar. El Dany com sempre gravant psicofonies pero lo fort no ens va fer falta sentir lo gravat perque tot en si era una experiència paranormal. I una gran aventura, com ja vaig explicar fa dos o tres anys? En una nit clara de lluna plena, ens colavem per unes rexes i saltant murs arribem al carrer principal. En una de les esglésies, em perdonareu perque hi ha dues i no recordo el nom, crec que era la més gran, just al final del carrer principal, vaig sentir una veu que dèia esto no es lo peor, como si algú els volgués avisar. Però a nosaltres? O a la gent que va morir allà?

Altres vegades com a la Mussara i a Marmellar no ho vaig passar molt bé, a la Mussara perque vaig arribar mareixada d'estar en el cotxe pero allà vam tenir una experiència negativa amb abelles, i vam tenir un percance amb el cotxe que es va punxar una roda. Crec que més que punxar a la roda li va sortir un bony, com si tingués un tumoret; ))Després estavem al cementiri i el Dany explicava llegendes del poble, d'una bruixa i d'uns anarkistes i jo em vaig avorrir i vaig anar a donar una volta a veure si trobava la vil.la del sis, segons la llegenda hi ha una casa que té una pedra que si la saltes entres en un món paral.lel, d'una altra dimensió. Compta la llegenda que uns voletaires es van perdre, crec que va ser un home que va desaparèixer i no el van trobar més. Molt misteriós tot. Jo escapant de les històries que explicava el Dany o el fet de que estiguessim a un cementiri sentats em donava mal rotllo vaig anar a donar una volta però el meu mareig no va cesar, vaig adentrar-me per un carreró, el poble no té masses cases, en direcció contrària al cementiri, es a dir pujant cap adalt, just al inici hi havia una casa amb un gran arburst i se sentia el zumbit d'abelles, ( vaig pensar que potser en aquella casa hi havia el portal dimensional i les abelles el protegien, d'alguna manera a mi em fan por les abelles i algú les havíen enviat allà per protegir-me pq no estava destinada a desaparèixer, tonteries de les meves o no tant tonteries i no vaig continuar, perquè em va envaïr la por. Perque crec en el destí, tot succeeix per alguna raó. També crec que trobar-te amb insectes vol dir una cosa o una altre depenent del insecte que sigui. Després quan dinavem les abelles també em van molestar i vam acabar dinant l'entrepà adalt de tot a una roca on s'albirava un magnific paisatge i allà vam estar agust. Per alguna raó les abelles estaven rabinoses i no volien que estiguessim allà. Potser algú havia invocat a Candyman?? o les abelles em volen protegir?

A Marmellar havia llegit per internet el que va succeïr, i no era gens agradable. Van trobar dues noies mortes en diferents anys, el 1993 i el 1996 i no es van trobar els culpables. Una d'elles violada i cremada, una nit de Sant Joan. s'especulava que al radera de tot això hi havia mises negres i rites satànics, pero va quedar com un cas tancat.

Nosaltres hi vàrem anar i jo vaig arribar cansada perque des d'on deixes el cotxe fins al poble hi havia un bon troç. Llavors em fa pensar... que potser els nois que van portar la noia li van fer atrocitats pel camí, pel dur camí de la pobre noia i perque no hi haguessin proves la van carbonitzar,.

Jo vaig arribar exhausta i molt mareixada, i estar dins l'església on la van trobar era una cosa impactant. I vam pujar a un campanar per fer-nos fotos. Pero després d'haver llegit tot alló estava molt mareixada. Vull tornat a la Mussara per veure si sento el mateix, i si sóc sensitiva, el que a Marmellar no hi torno ni per res del món perque no em fio, es perillós, jo ja tenia por d'anar-hi sabent tot el que va passar.

Altres pobles han estat més tranquils com Jafra que també hi ha una llegenda, la de la nena Melinda que el seu esperit vaga pels camins orientant els que s'han perdut.

I lo que no he explicat abans es que a Fonsacaldetes hi ha la llegenda de la Dama blanca, una noia que va morir de pena perque un capellà no va voler casar-la amb el noi de qui estava enamorada. També hi vam estar i va ser un dia molt especial... el vent bufava, estàvem completament sols i vaig sentir pau, i quan marxavem vaig dir dama blanca et vols manifestar, estàs per aquí? i a mi em va contestar. Vaig sentir una veu bastant femenina, com un susur a lo lluny, però no vaig saber que em dèia. No era una veu de pena, al contrari era una veu que et transmetia algo positiu i esperança, perque potser al morir ell, es van retrobar les seves ànimes. Es al poble que més pau he sentit, té algo màgic i encisador. Propera estació esperança ...

                                            Jafra

                                                                Rocafort

                                                             Marmellar

fotografies i text: Lidia ( Evelith)

foto de Jafra

fotografies i text: Lidia

ELS DJINNS

Els Djinns són genis de la natura. Criatures sobrenaturals, amb poders màgics, generalment són invisibles als humans. Van aparèixer abans de l'Islam però es van incorporar dins la seva teologia musulmana. El Corán en parla. Diu que Déu va crear els àngels, els humans i els djinns. Aquests van ser creats de foc sense fum. En la literatura el coneixem a través de Les Mil i una nit, concretament del conte d'Aladin, aquest geni viu atrapat eternament en una làmpada i qui se la troba i la frega el geni surt i li concedeix tres desitjos, una vegada els compleixi, el geni serà lliure. En el conte el geni o djinn és benèvol, però no sempre són així. N'hi ha de bons i dolents.

Els orígens exactes de la creença en djinns no són gaire clars. Alguns erudits del Medi Orient sostenen que es van originar com a esperits malèvols que habitaven en deserts i llocs abandonats, i poden adoptar la forma d'animals ( gossos, gats, xacals, serps..). Segons la creença àrab comuna, els endevins, els filòsofs preislàmics i els poetes es van inspirar en els genis. Es temia que els genis eren responsables de causar diverses malalties, entre elles les malalties mentals. Jilius Wellhausen creia que aquests esperits habitaven en llocs desolats, lúgubres, foscos i que eren temuts. Eren temptadors del desert i lladres nocturns. Hi ha una cerimònia per expulsar-los, els identificaven com a dimonis.

Es diu que els Djinns com a éssers humans tangibles es troben en una altra dimensió però que poden travessar portals mitjançant invocacions, i s'atrapen en làmpades però també en anells.

La creença popular dels djinns continua estant molt estesa en zones rurals d' alguns països islàmics i és molt freqüent la seva aparició en la literatura popular. A Occident són molt coneguts pels contes de les Mil i una nits, i en adaptacions cinematogràfiques. Una mostra de devoció la trobem al Marroc, en el culte dels moràbits o santons. Hi ha un morabito (és una espècie d'ermita situat en un despoblat, lloc de culte del món àrab). En el morabito Sidi Shamharush un lloc on la gent d'aquesta zona acudeix en peregrinació per guanyar-se la baraka ( una espècie de benedicció divina). Diuen que habita un djinn que adopta la forma de gos negre durant el dia i a la nit es presenta amb aparença humana. Un altre exemple es troba a l'Índia, que segons la tradició islàmica local les ruïnes del fort Feroz Shah Kotla a Nova Delhi alberguen desenes de genis o djinns que compleixen els dessitjos de la gent que va allà a resar i sobretot dels que escriuen cartes detallades demanant els seus dessitjos. Cada dijous centenars de persones innunden el lloc amb pètals de roses, incís, veles, garlandes de flors...

Els djinns bons solen ser bromistes ( com a la pel·lícula d'Aladin) però alguna cosa embaucadors. Un cop compleix els tres desitjos és totalment lliure i immortal. Conserva el seu poder però perd la capacitat de fer més desitjos.

També es diu que els genis poden posseir els humans i adoptar la seva forma ( per imitació).

Els djinns es trobaven repartits entre 6 grans tribus. Els Irfit, considerats els més violents cap als humans. Els Jann són aliats d'Irfit però més conservadors i els Gul són els que es van corrompre per poders infernals i lluitaven contra els interessos morals.

A més de la seva capacitat de transformar-se en animals, també es poden fer passar per ombres fosques, torbellins, dimonis o per Mothman ( l'home colilla), i una espècie de forma etèrea indefinida.

Es diu que al final dels temps els humans podràn veure els djinns i aquests no podràn veure els humans i seran jutjats per igual.

Jo em pregunto que passaria si em trobés a un geni en una làmpada o anell màgic i li demanés un munt de dessitjos, jo crec que el geni el tornaria boig i es posaria de nou dins l'anell o la làmpada. Tot i que això no passaria perquè em diria només 3, són les meves normes!

Sèries i pel·lícules- Wishmaster. Una sèrie de pel·lícules, n'hi ha diverses, on el djinn és malvat amb aparença d'un dimoni de color vermell, amb ulls vermells... molt lleig i fiero, malèvols que roben l'ànima de les persones que demanen desitjos, el seu objectiu és desencadenar l'apocalipsi i que tots els djinns vaguin lliures per la terra, la persona que troba la joia se li demana tres desitjos, i si els acaba demanant es desata el caos djinn

- després hi ha Disney amb el seu Aladino, un geni graciós però bo que vol que el seu amo, Aladin trobi el seu amor, la princesa Jasmine. La recomano em va encantar.

- Sobrenatural, sèrie de fantasia on dos germans atrapen dimonis

- The Witcher... famosa sèrie del guapot Henry Cavil, on toquen molts tipus de mitologia sobretot l'eslava.

Evelyd

Imatges d'internet

LES FADES

 

LES FADES

Les fades són éssers fèerics que  habiten als boscos, coves, dòlmens, etc.. són d'extrema bellesa, diminutes, etèries, invisibles als humans ja que tenen la capacitat d'aparèixer i desaparèixer, posseïdors de poders màgics. Es diu que les fades són les més nombroses entre els éssers elementals i també les més belles. Dotades de facultats extraordinàries, tenen el poder sobre la vida, l'amor i la mort,. Fada ve de fatum, que significa destí, i això ens evoca a la mitologia grega a les tres parques que teixien el destí de la humanitat filant els seus fils i tallant-los.

També en depenen en gran part els cicles vitals de la natura i els encantaments i les transformacions de totes les coses. Són delicades, evanescents, líriques, transmissores de secrets antics, i custodien tresors.

Altres figures mitològiques associades a les Fades són les Nimfes, Hi ha diferents categories. Pugen sobretot els boscos i les aigües. Les més antigues són les Melíades o Nimfas de los Fresnos, les Nàiades habiten a les fonts i als rius, les Nereides habiten al mar, les Oreades viuen a les muntanyes, les Alseides a les florestes, les Hamadríades protegeixen els boscos i les Driades són l'ànima dels arbres, que els protegeixen fins que aquests moren.

El regne de les fades és el regne de la llum, són diürnes, tot i que també surten a la nit durant la lluna plena.

* Habitat

En general habiten en boscos i prats, espais verds, camps i jardins. Fan allà les seves reunions, canten, ballen o donen llargs passeigs en solitari. Estan associades amb les flors. Es diu que si algú vol veure-les cal recollir un manyoc de prímules.

Un dels noms més freqüents que se li dona a la flor del pensament en els camps anglesos és el d'«alleujament del cor», tot i que també se'l coneix per «flor tricolor» o «amor ociós». Flor amada tant pels humans com per les fades. Shakespeare a  El somni d'una nit d'estiu mostra Oberón preparant els seus filtres d'amor amb aquestes flors, que aboca després als parp de Titania.

Hi ha altres llocs on freqüenten les fades: coves, dòlmens, castres (les Moures, a Galícia), castells de pedra i palaus de vidre ( al seu regne màgic).

Es compta que les fades irlandeses, les Didhe Daoine, descendents dels irlandesos, originaris del Regne de Dannan, viuen en un turó sota el qual té el seu palau el rei Finvana, amb tota la seva cort. També les Fairies, fades angleses viuen en palaus, l'indici dels quals és la resplendor que apareix a les nits, ja que durant el dia són totalment invisibles.

També es diu que les fades moren en illes màgiques, un món d'aquesta on regna l'amor i la felicitat i hi ha abundància de riquesa, on sempre és primavera i gens envelleix. Es diu que aquestes illes són flotants, se submergeixen i apareixen cada 70 anys. També que el regne de les fades i altres éssers elementals: elfs, duendes, sílfides etc estan en una altra dimensió i que s'accedeix per portals màgics que estan per descobrir.

Els seus costums i habilitats

A banda de protegir el bosc i la natura fan altres tasques on demostren les seves habilitats. T.coma exemples que veiem a la Bella on Malèfica, li fica un malefici a Aurora quan compleix 15 anys en punxar-se amb l'agulla d'una rua i la fada madrina de Cenicienta li teixeix a aquesta un vestit màgic perquè pugui anar al ball.

Bugaders. Més que una feina per a elles és un ritual rentar les robes al riu. En algunes tradicions , per exemple a Escòcia i a Irlanda, les bugaderes són fantasmes de les dones que moren en el part i que estan condemnades a rentar en rierols solitaris les peces dels difunts.

Els apassiona la música i la dansa. Solen ballar en corro en les clarianes de bosc. Es diu que si un humà entra en el cercle, difícilment podrà sortir. La seva música és embriagadora, bella i alhora nostàlgica.

Alguns sons els semblen insuportables com els trons, els tambors i les campanes, també detesten certs metalls com el ferro i l'acer.

La dansa per a elles és com un ritual de regeneració, on es renoven i capten l'energia del cosmos.

* Les fades en diferents cultures

Les Fades irlandeses reben el nom de Sidhe Daoiney i es compten entre les més nombroses i les de més poder en el món europeu. Són una espècie molt antiga, i malgrat la seva aristocràcia i bellesa, porten una apacible vida domèstica, sempre que no se'ls molesti. En cas contrari es tornen temibles i són capaços de fer emmalaltir o enlairar qui hagi atrevit a irrompre en algun dels seus secrets. N'hi ha que asseguren que també viuen en fantàstiques illes flotants. Aman la música, tenen una veu melodiosa i captivadora que acompanyen de les seves gaites, el seu instrument preferit.

Les Fées són les fades franceses, que segons afirmen les que saben , van néixer al començament dels temps, abans que existissin els mars, muntanyes, camps... d'aquí que les seves morades preferides siguin els dòlmens, pròxims als habitacles dels Korreds, elfs de la foscor, que van transportar el pesat material amb què van constrènye aquests blocs megalítics.

Les fades més famoses d'aquest poble ( la Bretanya) són Morgana, vinculada a les llegendes artúriques, i Melusina, emparentada amb humans i avantpassada de nombrosa descendència entre la llegendària reialesa europea.

Les fate italianes, d'ascendència aristocràtica i posseïdores de grans poders són éssers de gran bellesa, tot i que no són reconeixibles ja que es transformen amb freqüència i adquireixen la figura de dones ancianes o de precioses joves i de vegades fins i tot es poden transformar en algun animal. Habiten als boscos i les aigües, en grutes o coves i protegeixen els arbres i les fonts de l' abús o de la destrucció en mans humanes.

A Espanya, les fades adquireixen diferents noms segons la regió a la qual pertanyen: Mouras a Galícia, xanes i ayalgas a Astúries, anjanes a Cantàbria, lamies a Navarra i el Pais Basc, dones d'aigua, goges i aloges a Catalunya, dames blanques a Balears.

Les anjanes per exemple tenen el pèl llarg i ros guarnit amb una corona de flors màgiques. Descrites com a dones agermanada, de pell pàl·lida i fina. Vestides amb una llarga túnica de colors clars. Té dues ales transparents i porta una vara d'avellaner en una mà i en una altra una botelleta amb un nèctar curatiu. Viu en coves cobertes d'or, a prop d'algun riu, ja que s'encarrega de protegir les aigües, i ajuda a qui es perd al bosc i castiga qui el malmet. Les seves cançons aclareixen el dia si són alegres mentre que l'ensombreixen si estàn tristes. Deixen anar flors de la seva corona i els atorga felicitat i fortuna a qui se les trobi.

imatges d' Internet

text: Evelyd

MITOLOGIA ESLAVA

 BABA YAGA

És un personatge recurrent a la mitologia i folklore eslau. És una bruixa vella, osuda i arrugada amb el nas de color blau i les dents d'acer. Posseix una cama normal i l'altre osuda, com si fos una "pata de palo" ( era un pirata malo). Sovint se l'anomena " Baba Yaga pota d'os". Aquestes dues cames representen el món dels vius i el món dels morts , per això es diu que transita els dos mons com si fos una mèdium, però generalment se la representa com un èsser malvat, però no sempre. Menja nens,(  com en el conte de Hansel i Grettel) . Encara que consumeixi grans quantitats de carn sempre està prima i ossuda. Vola muntada dins un morter i una alça una escombra de plata. Baba Yaga no permet que cap persona beneïda entri dintre de les seves propietats. Viu en una cabana que s'eleva sobre dos enormes potes de gallina, i la seva casa està envoltada a mode de tanca per cranis humans, i a l'interior dels quals hi fica espelmes. La idea d'una casa amb aquests peus podria derivar de les cabanes de certs pobles d'aquella zona en temps remots que els van construir per protegir-se dels animals. Per entrar a la casa Baba Yaga diu l'encanteri " caseta caseta, dona l'esquena al bosc i gira't cap a mi". L'interior de la casa sempre està ple de carn i vi, i està custodiada o servents invisibles que apareixen com a mans espectrals. Baba Yaga té al seu servei cavallers negres, vermells i blancs, que controlen la posta de sol i la nit. 

Baba Yaga ha aparegut en diferents històries i relats del folklore rus i en algunes d'elles es mostra diferents facetes d'ella. En el conte de Baba Yaga i la Bassilisa, ajuda a escapar a la protagonista de la seva família malvada. 

En altres contes es diu que manté " les aigües de la vida i la mort" ja que és la dama blanca de la mort. com una de les tres germanes de la mitologia grega, les moires ( les que teixexen els fils del nostre destí). 

A Bulgària se l'identifica com a l'home del sac, se'ls diu que si no es porten bé Baba Yaga se'ls portarà dins un sac. Associada també amb la màgia negra ( nigromància). També es diu que envelleix un any per cada pregunta que se li fa i per rejovenir pren te de rosa blava. 

Aquest personatge és utilitzat en els contes de fades rus modern i des dels anys 90 del segle XX, en la 2Fantasia Rusa". En particular Baba Yaga apareix en el cicle de llibres d'Andrei Belanin " The detective agency of Tsar Goroj". La infància i juventut de Baba Yaga van ser descrits per primera vegada en el conte d'A. Aliverdiev " Lukemorie"

Diverses aparicions en video jocs, cinema, sèries i còmics. 

* En còmics per adults Hellboy, de Mike Mignola. llibres de màgia de Neil Gaiman

* contes. Las aventuras de Vania el Fort, d'Otfried Preussler

* pel.lícules. Rebel innocence, el protagonista utilitza paral.lelismes constants sobre Baba Yaga. 

* sèries. Apareix en un capítol de la sèrie americana "la reina de las sombras"  on en un capítol Kenzie, amiga de Bo, invoca a la bruixa. 

* En el joc de Rol, White Wolf, Baba Yaga és el nom d'un vampir pertanyent al clan Nosferatu. 

*també apareix en un curt metratge de Studio Ghibli, "Mr Dough and The Egg princess"

* film Don't Knock Twice, on Baba Yaga és el principal perill per els protagonistes

* la Bruixa de bola de drac es diu amb el mateix nom, una bruixa que ronda entre els dos mons ( mon dels vius i dels morts). 

* En la sèrie d'animació The Legends produida per Netflix on està representada com en el folklore rus. 

* a la pel.lícula de Hellboy de 2019

* aparicions a video jocs com Ragnarok online, The witcher 3, i Moon Hunters, Lords of Shadows

* pel.lícula de Svyatoslav Podgaevski, ( autor de la novia, la sirena etc). Baba Yaga: terror of the dark forest

fotografies d'internet

by Evelyd ( nom artistic de Lidia Eva)

MITOLOGIA VASCA

 AIDEKO

El seu nom indica que prové de l'aire d'un altre món i d'un món sobrenatural. És un geni que acostuma a entorpir les activitats humanes. Se'l considera responsable de totes les malalties, les causes naturals de les quals es desconeixen. 

Entra per les nits a les cases, mentre que els habitants dormen, i els roba la seva essència vital. A Zegama a Zerain es conta que el còlera que va assolar aquests pobles en el segle XVIII va ser portat per Aideko en forma de boira baixa i espessa. Doncs diuen que sol presentar-se com una figura nebulosa indefinida, una espècie de projecció animista de la boira o el mateix aire. A la població de Segura conten que un dia, fa molts anys, una neblina va passar pels seus carrers i al dia següent la malaltia de la pesta negra va començar a massacrar la població. La creença de que la boira baixa és danyina està molt estesa al País Vasc. 

Els llargs dies brumosos poden afectar als cultius i als horts i ser molt perjudicials tant per als animals com per èssers humans. 

a la poble de Labort creuen que es Aideko qui forma i dirigeix les tormentes. Diuen que per actuar contra la influència d'aquest geni sobrenatural els únics mètodes que pot utilitzar-se són la màgia i la oració. 

LAMIA

Ésser híbrid molt popular a la mitologia vasca. A les zones costeres es presenta amb aspecte de sirena, mentre que terra endins diuen que la part superior del seu cos és una dona bella però la part inferior presenta aspecte de ànec, gallina o cabra, depenen de la zona. En alguns llocs la descriuen com una figura totalment femenina, en altres llocs la descriuen com una dona amb un sol ull ( com un cíclop) o està coberta de pèl o careix d'ell quasi per complert. Viu aprop de les coves i al igual que les moures gallegues  les xanes asturianes. Les lamiak ( una altre manera de anomenar-les) pentinen els seus llargs cabells rossos amb pintes d'or i enamoren als humans que es topen amb elles, malgrat les seves potes d'animal. També diuen que són venjatives i perilloses, sobretot si escolten parlar de Jesucrist. És un mite molt cèl.lebre a la zona d'Urdabai on existeix inclús un lloc anomenat Lamiaran, situat entre els pobles de Bermeo i Mundaka. En l'època de aratustes ( carnaval) es cel.lebra a Mundaka cercaviles en el que les dones del poble es disfressen de Lamiak amb túniques negres i perruques de llargs cabells blanquinosos, recorreguent mentre canten i ballen. La Lamia també està present amb el mateix nom i certes variacions en la mitología grega o romana. 

MARI 

Considerada la reina de tots els genis i personificacions de la natura, representa a la Gran deesa pagana de la mitologia vasca, Té el seu origen en l'època precristiana, per lo que el seu nom no seria un diminutiu de Maria, sino que deu el seu origen a èsser ancestrals com Mairi o Maidi, o inclús al mite de Ama Lur ( Mare terra). És amiga de les Lamiak i de les sorginak ( bruixes en Vasc) i enemigues del cristianisme, Viu en coves i sims i molta gent asegura haver-la vist, però son molt diferents les maneres de descriure-la, encara que sovint assenyalen la seva gran bellesa

Existeixen llegendes que mencionen el seu vol nocturn entre muntanyes com una gran bola de foc que creua el cel. Altres conten que adquireix formes d'animals, convertint-les en zaldi ( cavall) o en suzkozaldi ( cavall de foc). També diuen que es presenta en forma d'arbre, amb la seva part davantera semblant a un cos femení, tal i com relaten a Otañi. 

És la senyora de les sequias i les plujes, per la qual cosa en les zones costeres diuen que provoca les tempestes que impedeixen que els pescadors surtin a la mar; per evitar-ho s'ha de conjurar el dia de la Creu de Maig, o mitjançant ramillets beneïts el dia de Sant Joan i fer-ho quan encara no ha sortit de la seva cova, retenint-la al seu interior.

Està emparentada amb Persèfone de la mitologia grega i amb Proserpina de la mitologia romana.

OLENTZERO

En el seu origen era un personatge simbòlic pagà. Era un gegant que representava la fi del cicle anual, per lo que estaria relacionat amb les cel.lebracions dels solstici d'hivern. Però la tradició cristiana el va convertir en un grotesc carboner que fa la seva aparició a la Nit de Nadal, deixant carbó als nens que es porten malament i fent regals als que es porten bé, dotant al personatge un significat entrenyable acord amb les ensenyances de l'església catòlica, incorporant durant el segle XX elements de les tradicions de Papa Noel o Reis Mags. 

A les províncies d' Alava, Navarra, La Rioja i la comarca burgalessa de La Bureba, conta la tradició que el dia anterior de la Nit de Nadal apareix un home que té tants ulls com dies té l'any. 

Sobre l'etimotologia del nom hi ha diferents hipòtesis. Ja en el segle XII l'historiador de Lope de Isasi deia que provenia de les paraules vasques onem ( bo ) i zaro ( època), es a dir Onenzaro ( temps de lo bo), nom amb el que era coneguda llavors la Nit de Nadal, referint-se en realitat a un època de renovació i no a un personatge. 

Evelyd 

fotografia d'internet

MITOLOGIA CÀNTABRA: guajona

Mescla entre bruixa i vampir. Es tracte d'un èsser horripilant, vella, amb cara molt prima, de cara groga i ple de verrugues. Vesteix un mantell negre que la tapa de cap a peus. Té unes mans sarmentoses i cames que són potes d'au, ulls diminuts i brillants, nas aguilenc i una boca provista d'un únic dent, llarg i afiladíssim que li arriba fins sota de la barbeta. Surt només per la nit i durant el dia roman oculta sota terra. De matinada passeja silenciosa quasi invisible, entre les ombres dels llogarets. Aguaita per les finestres i silenciosa i entra a l'habitació en la que dorm un nen sa. Llavors xucla la sang clavant-li el seu únic dent. Després desapareix sigilosament deixant al pobre nen pàl.lid i debilitat, fent creure a la família que té una malaltia. 

També present a la mitologia asturiana amb el nom de Guaxa, nom que prové de l'àrab clàssic que significa fiera. 

Evelyd

fotos d'internet

LENDAS GALEGAS: LAS MEIGAS

Dins la mitologia gallega hi ha una personatge molt conegut que son les meigues, qui no ha sentit parlar d'elles. Molts diuen que no hi creuen pero haberlas haylas, potser llavors si que hi creuen..

Es diu que son dones que fan actes de màgia o bruixeria, amb poders extraordinaris que van pactar amb el diable. El fet es que no se sap si es veritat..si són de naixement amb poders innats o no..

Diuen que et poden tirar mal d'ull ( mal de ojo), dominar a les persones, fer emmalaltir als veïns o als seus animals i destruir sembrats.

Hi ha diferents tipus: 

- sumcordes. bruixes de carrer que espien a la gent...o per la finestra..

- cartuxeiras. dones que tiren les cartes i sempre encerten en els certs vaticinis

- feiliceiras. es dediquen a hipnotitzar amb el seu cant als nois que s'apropen als rius fins aconseguir ofega-los

- marimantas. roben nens i els fan desaparèixer

- vedoiras. poseeixen facultats adivinatòries i són capaces de contactar amb el més enllà, es a dir amb els morts i fantasmes..

-voladoiras, volen fent piruetes al cel ( poca broma un noi del meu poble en va veure una volant quan era petit..jo m'ho vaig creure)

Es diu que per protegir-se  heu de col.locar una escombra del revés a l'entrada de casa vostra, porta un dent d'all o una castanya pilonga, tenir a casa terra beneïda dels cementiris o saltar tres vegades la foguera de Sant Joan

S'ha escrit molt sobre aquest tema i s'han fet nombroses pel.lícules i sèries de televisió. Van morir moltes dones a la foguera que acabaven confessant, moltes vegades sota tortura, a la època de la Inquisició, arreu del món. Va ser una època fosca. 

Moltes eren curanderes i sanadores que van ser perseguides per mostrar-se contraries a les normes de l'església i per fer la competència a metges o cirurgians, o simplement la creativitat estava mal vista en una dona, ara per sort el món ha canviat molt hi ha llibertat en molts aspectes. 

* que és per mi una bruixa?

hi ha de dos classes les dolentes i les bones. 

dolentes. prepotents, sempre volen tenir la raó, manipuladores, professores que et ridiculitzen, que t'humillen públicament, et fan sentir tonta o que no vals, el mateix de jefes que et trobes al dia a dia, que s'enfada perquè comets un petit despiste ( es q no som perfectes!) si si no anem de feministes quan t'has trobat bruixes a la teva vida, es una realitat...o cabrons que tb n'hi han que un dia et diuen q t'estimen i l'altre et deixen amb el cor trencat..sense donar explicacions. 

els bons bruixots i les bones bruixes són solidaries, no els importa ajudar-te en una feina quan està esgotada, estressada, no et deixen tirada.

doncs la conclusió es que al món és ple de bruixes bones i dolentes, i ple de bruixots bon i dolents..gent mentidera i manipuladora i gent bona, sensible i sincera. gent materialista i gent desinteressada. El món es un pupurri, tutifruti, una fauna. i sálvase quin pueda!!!

Evelyd

fotos d'internet.