MITOLOGIA VASCA

 AIDEKO

El seu nom indica que prové de l'aire d'un altre món i d'un món sobrenatural. És un geni que acostuma a entorpir les activitats humanes. Se'l considera responsable de totes les malalties, les causes naturals de les quals es desconeixen. 

Entra per les nits a les cases, mentre que els habitants dormen, i els roba la seva essència vital. A Zegama a Zerain es conta que el còlera que va assolar aquests pobles en el segle XVIII va ser portat per Aideko en forma de boira baixa i espessa. Doncs diuen que sol presentar-se com una figura nebulosa indefinida, una espècie de projecció animista de la boira o el mateix aire. A la població de Segura conten que un dia, fa molts anys, una neblina va passar pels seus carrers i al dia següent la malaltia de la pesta negra va començar a massacrar la població. La creença de que la boira baixa és danyina està molt estesa al País Vasc. 

Els llargs dies brumosos poden afectar als cultius i als horts i ser molt perjudicials tant per als animals com per èssers humans. 

a la poble de Labort creuen que es Aideko qui forma i dirigeix les tormentes. Diuen que per actuar contra la influència d'aquest geni sobrenatural els únics mètodes que pot utilitzar-se són la màgia i la oració. 

LAMIA

Ésser híbrid molt popular a la mitologia vasca. A les zones costeres es presenta amb aspecte de sirena, mentre que terra endins diuen que la part superior del seu cos és una dona bella però la part inferior presenta aspecte de ànec, gallina o cabra, depenen de la zona. En alguns llocs la descriuen com una figura totalment femenina, en altres llocs la descriuen com una dona amb un sol ull ( com un cíclop) o està coberta de pèl o careix d'ell quasi per complert. Viu aprop de les coves i al igual que les moures gallegues  les xanes asturianes. Les lamiak ( una altre manera de anomenar-les) pentinen els seus llargs cabells rossos amb pintes d'or i enamoren als humans que es topen amb elles, malgrat les seves potes d'animal. També diuen que són venjatives i perilloses, sobretot si escolten parlar de Jesucrist. És un mite molt cèl.lebre a la zona d'Urdabai on existeix inclús un lloc anomenat Lamiaran, situat entre els pobles de Bermeo i Mundaka. En l'època de aratustes ( carnaval) es cel.lebra a Mundaka cercaviles en el que les dones del poble es disfressen de Lamiak amb túniques negres i perruques de llargs cabells blanquinosos, recorreguent mentre canten i ballen. La Lamia també està present amb el mateix nom i certes variacions en la mitología grega o romana. 

MARI 

Considerada la reina de tots els genis i personificacions de la natura, representa a la Gran deesa pagana de la mitologia vasca, Té el seu origen en l'època precristiana, per lo que el seu nom no seria un diminutiu de Maria, sino que deu el seu origen a èsser ancestrals com Mairi o Maidi, o inclús al mite de Ama Lur ( Mare terra). És amiga de les Lamiak i de les sorginak ( bruixes en Vasc) i enemigues del cristianisme, Viu en coves i sims i molta gent asegura haver-la vist, però son molt diferents les maneres de descriure-la, encara que sovint assenyalen la seva gran bellesa

Existeixen llegendes que mencionen el seu vol nocturn entre muntanyes com una gran bola de foc que creua el cel. Altres conten que adquireix formes d'animals, convertint-les en zaldi ( cavall) o en suzkozaldi ( cavall de foc). També diuen que es presenta en forma d'arbre, amb la seva part davantera semblant a un cos femení, tal i com relaten a Otañi. 

És la senyora de les sequias i les plujes, per la qual cosa en les zones costeres diuen que provoca les tempestes que impedeixen que els pescadors surtin a la mar; per evitar-ho s'ha de conjurar el dia de la Creu de Maig, o mitjançant ramillets beneïts el dia de Sant Joan i fer-ho quan encara no ha sortit de la seva cova, retenint-la al seu interior.

Està emparentada amb Persèfone de la mitologia grega i amb Proserpina de la mitologia romana.

OLENTZERO

En el seu origen era un personatge simbòlic pagà. Era un gegant que representava la fi del cicle anual, per lo que estaria relacionat amb les cel.lebracions dels solstici d'hivern. Però la tradició cristiana el va convertir en un grotesc carboner que fa la seva aparició a la Nit de Nadal, deixant carbó als nens que es porten malament i fent regals als que es porten bé, dotant al personatge un significat entrenyable acord amb les ensenyances de l'església catòlica, incorporant durant el segle XX elements de les tradicions de Papa Noel o Reis Mags. 

A les províncies d' Alava, Navarra, La Rioja i la comarca burgalessa de La Bureba, conta la tradició que el dia anterior de la Nit de Nadal apareix un home que té tants ulls com dies té l'any. 

Sobre l'etimotologia del nom hi ha diferents hipòtesis. Ja en el segle XII l'historiador de Lope de Isasi deia que provenia de les paraules vasques onem ( bo ) i zaro ( època), es a dir Onenzaro ( temps de lo bo), nom amb el que era coneguda llavors la Nit de Nadal, referint-se en realitat a un època de renovació i no a un personatge. 

Evelyd 

fotografia d'internet

MITOLOGIA CÀNTABRA: guajona

Mescla entre bruixa i vampir. Es tracte d'un èsser horripilant, vella, amb cara molt prima, de cara groga i ple de verrugues. Vesteix un mantell negre que la tapa de cap a peus. Té unes mans sarmentoses i cames que són potes d'au, ulls diminuts i brillants, nas aguilenc i una boca provista d'un únic dent, llarg i afiladíssim que li arriba fins sota de la barbeta. Surt només per la nit i durant el dia roman oculta sota terra. De matinada passeja silenciosa quasi invisible, entre les ombres dels llogarets. Aguaita per les finestres i silenciosa i entra a l'habitació en la que dorm un nen sa. Llavors xucla la sang clavant-li el seu únic dent. Després desapareix sigilosament deixant al pobre nen pàl.lid i debilitat, fent creure a la família que té una malaltia. 

També present a la mitologia asturiana amb el nom de Guaxa, nom que prové de l'àrab clàssic que significa fiera. 

Evelyd

fotos d'internet

LENDAS GALEGAS: LAS MEIGAS

Dins la mitologia gallega hi ha una personatge molt conegut que son les meigues, qui no ha sentit parlar d'elles. Molts diuen que no hi creuen pero haberlas haylas, potser llavors si que hi creuen..

Es diu que son dones que fan actes de màgia o bruixeria, amb poders extraordinaris que van pactar amb el diable. El fet es que no se sap si es veritat..si són de naixement amb poders innats o no..

Diuen que et poden tirar mal d'ull ( mal de ojo), dominar a les persones, fer emmalaltir als veïns o als seus animals i destruir sembrats.

Hi ha diferents tipus: 

- sumcordes. bruixes de carrer que espien a la gent...o per la finestra..

- cartuxeiras. dones que tiren les cartes i sempre encerten en els certs vaticinis

- feiliceiras. es dediquen a hipnotitzar amb el seu cant als nois que s'apropen als rius fins aconseguir ofega-los

- marimantas. roben nens i els fan desaparèixer

- vedoiras. poseeixen facultats adivinatòries i són capaces de contactar amb el més enllà, es a dir amb els morts i fantasmes..

-voladoiras, volen fent piruetes al cel ( poca broma un noi del meu poble en va veure una volant quan era petit..jo m'ho vaig creure)

Es diu que per protegir-se  heu de col.locar una escombra del revés a l'entrada de casa vostra, porta un dent d'all o una castanya pilonga, tenir a casa terra beneïda dels cementiris o saltar tres vegades la foguera de Sant Joan

S'ha escrit molt sobre aquest tema i s'han fet nombroses pel.lícules i sèries de televisió. Van morir moltes dones a la foguera que acabaven confessant, moltes vegades sota tortura, a la època de la Inquisició, arreu del món. Va ser una època fosca. 

Moltes eren curanderes i sanadores que van ser perseguides per mostrar-se contraries a les normes de l'església i per fer la competència a metges o cirurgians, o simplement la creativitat estava mal vista en una dona, ara per sort el món ha canviat molt hi ha llibertat en molts aspectes. 

* que és per mi una bruixa?

hi ha de dos classes les dolentes i les bones. 

dolentes. prepotents, sempre volen tenir la raó, manipuladores, professores que et ridiculitzen, que t'humillen públicament, et fan sentir tonta o que no vals, el mateix de jefes que et trobes al dia a dia, que s'enfada perquè comets un petit despiste ( es q no som perfectes!) si si no anem de feministes quan t'has trobat bruixes a la teva vida, es una realitat...o cabrons que tb n'hi han que un dia et diuen q t'estimen i l'altre et deixen amb el cor trencat..sense donar explicacions. 

els bons bruixots i les bones bruixes són solidaries, no els importa ajudar-te en una feina quan està esgotada, estressada, no et deixen tirada.

doncs la conclusió es que al món és ple de bruixes bones i dolentes, i ple de bruixots bon i dolents..gent mentidera i manipuladora i gent bona, sensible i sincera. gent materialista i gent desinteressada. El món es un pupurri, tutifruti, una fauna. i sálvase quin pueda!!!

Evelyd

fotos d'internet. 

LENDAS GALEGAS: LAS MOURAS

 Dins la mitologia gallega trobem a les Moures, aquestes són una espècie de fades. Son dones belles que habiten sota terra o dins l'aigua, en fonts, castros ( antigues fortificacions) o dòlmens on guarden valuosíssims tresors. Aquest personatge el trobem a moltes mitologies diferents a Catalunya seria semblant a una dona d'aigua o una fada. Es tracta d'un èsser feèric de llarga melena rossa, la cara pàl.lida que posseeix grans qualitats pel ball i cant. Pentina els seus cabells de manera obsessiva amb una pinta d'or ( com les sirenes). S'asseuen a la riba dels manantials o rius mentre es miren en el seu mirall. Viuen sota un encantament i poden transformar-se en serps, i per la qual cosa promet grans riqueses a aquell que desfaci l'encanteri donant-li nou petons. 

Durant la nit de Sant Joan, en O Val, un municipi de Narón es representa una llegenda en el monument megalític conegut com Pena Molexa, on la Moura ofereix dues opcions a tots els homes que presencien el seu desencanteri: que es quedin  amb ella o amb algun dels seus tresors. L'avarícia dels homes fa que sempre es decantin per les riqueses per lo que any rere any a la sortida del sol, la moura torna a convertir-se en el cúmul de pedra que forma Pena Molexa. 

text: Evelyd

fotografia de internet

LLEGENDES DE GALICIA

LA SANTA COMPANYA

Processó nocturna d'ànimes en pena. Recorre els camins i els pobles visitant a qui ha de morir. Els seus components van coberts amb una túnica negra. Cinc d'ells porten una creu, un estendard, una caldera amb aigua beneïda, un fanal i una campaneta. Al seu pas tot roman en silenci, els animals emmudeixen, sents fred que et penetra els ossos, s'alça una boirina,, tot té un aspecte sinistre i fantasmagòric. Deambulen mentre canten lletanies en llatí o en gallec. Qui porta la creu és una persona que ha quedat atrapada per la Santa Companya,.. com una maledicció. Al dia següent no recorda res de lo succeït durant la nit però poc a poc com una víctima adquirirà una pal.lidesa i el seu cos anirà defallint lentament fins morir.

Condemnada a vagar fins la seva mort. L'única manera d'alliberar-se d'aquest funest destí és donant la creu a una altre persona i l'altre persona ocuparà el seu lloc.

Hi ha una manera de lliurar-se de la Santa companya que és fent un cercle a terra amb una branqueta de grèvol i ficar-se a dintre, es com una protecció..

Hi ha diferents versions depenent del lloc, a Astúries se les coneix com com gëstia, a Escòcia com stuagh, a Gales com toili i a Irlanda com fairy host. 

A Galicia es diu que les ànimes deambulen en encreuaments de quatre camins i a molts llocs trobem cruceiros, que són els únics llocs on les ànimes no poden passar. També es diu que si mires enrera que les ànimes t'atrapen i se't porten a l'imframón. 

text: Evelyd

imatges de Internet