divendres, 1 de maig del 2020

ELS GRIUS


ELS GRIUS

























Són criatures mitològiques, ferotges i perilloses, però nobles. Meitat àliga i meitat lleó. Representen força i valor i vigilància. Altres virtuts la lleialtat. Les potes del davant d’au rapaç gegant amb plomes daurades i el bec ganxut d’àliga. Les potes del darrera i la cua són de lleó. La paraula prové del llatí «grypus» que significa animal fabulós, en català antic es deia grifó. No s’ha de confondre amb un Opinicus que és un animal semblant però que té les potes davanteres de lleó.
Adopta les virtuts d’aquests dos animals la noblesa del lleó, doncs sempre ha estat considerat el rei dels animals terrestres per aquesta raó. I també té la majestuositat i elegància del vol de les àligues. Per això els grius eren considerats els reis de la terra i el cel. Tot i la seva perillositat els mags i déus l’han pogut domesticar.
Apol.lo, déu de la música i la medecina ho va aconseguir segons relata una llegenda grega. Tot tipus de mags i déus els domesticaven per custodiar els seus tresors. El déu Apol.lo en va contractar un per a protegir el seu tresors dels atacs dels arimasques. El déu Dionís també va tenir tractes amb grius perquè li protegissin les seves gerres de vi.

El seu origen és a Mesopotamia. Apareixen a dibuixos i gravats de fa 5000 anys on s’han trobat a diversos santuaris i tombes perses. Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongolia, on poden observar unes vistes majestuoses del seu territori. També es diu que viuen al país dels hiperboris.
S’alimentaven de carn crua, sobretot de cavall. Quan els grius caçaven primer guipaven des de la llunyania la seva presa, amb ulls d’àliga, després s’abalançaven planejant al animal amb seguretat.
Sobre la seva reproducció se’n sap poca cosa, però el fet que construeixin nius ja ens fa pensar que són ovípars. Si un griu mascle s’ajunta amb una euga formen un altre híbrit, l’hipogrif.
Comencen a tenir constància d’aquestes criatures mitològiques a partir de llegendes i rondalles de l’Àsia i l’est d’Europa que s’explicaven oralment i les transmetien de pares a fills sense que fossin escrites.

Aristees, un viatger i poeta grec del 625 abans de Crist va ser el primer en estudiar aquests animalons. Va recollir totes aquestes històries i després hi va establir relacions. Els seus estudis van inspirar a nombrosos artistes que ho plasmaren als seus dibuixos, pintures, gravats..els romans feien escultures amb finalitats decoratives a canelobres, potes de taula i també era moda com a decoració a les parets de les cases.
Altres llegendes ens diuen que els grius els agradava l’or i l’anaven a cercar als deserts, especialment al de Gobi. l’utilitzaven per fer els seus nius, ja que l’or és un metall noble.

Una hipòtesis planteja que l’origen real del griu és en els nombrosos fòssils i esquelets dels dinosauris de la família Ceratopsidae, al igual que pot passar amb els dracs i que les troballes hagin incentivat la imaginació de la gent. Dir que aquests fòssils es van trobar a l’Àsia, especialment a Mongòlia.
Per algunes cultures antigues el griu tenia el poder de controlar els quatre elements ( cinc per els hindús). Segons alguns relats, treien foc per el bec i aire glaçat sortia per la seva boca, però això ens recorda als dracs ( se’ls devien confondre), inclús es deia que al batre les seves ales podien generar maremots i al rugir terratrèmols.

Representacions a l’art

A l’Edat Mitjana la figura del griu i també la de moltes altres criatures mitològiques no representava el mateix que en època clàssica. El poeta italià Dante Alighieri ( 1265-1321) va escriure molt sobre aquests hibrits, però com a símbol de Crist, al igual que l’unicorn era considerat. Al contrari, altres escriptors de l’època mitjana utilitzaven el griu identificant-lo amb el diable.
Com ja he dit anteriorment a Roma era utilitzat en la decoració: parets, canelobres, potes de taula etc. En l’arquitectura gòtica de la Baixa Edat Mitjana, en les gàrgoles. I també apareixien en l’heràldica així com també els unicorns, el lleó, l’hipogrif i altres. També apareix en els bestiaris ( època medieval).






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada