Nora estava avorrida
eren les vuit, pròxima a la nit i va escoltar els aplaudiments ja que es
trobava al menjador a prop del balcó. Aquell dia havia sortit a
comprar i va començar a plorar, es va oblidar la seva mascareta i una dona
a prop d'ella al supermercat va estornudar... Va sortir d'aquí
precipitadament i el que eren petites gotes de llovia, es
va convertir en un pre-diluvi... va arribar a casa mullada, els teulats
empaperats... era abril, com diuen abril pluges mil, però més aviat
semblava una tempesta d'estiu. Es va treure els teules va encendre la
estufa de butà, encara no tenia calefacció, però estava
decidint que no la tindria mai perquè sortia més cara, i ara
no estava treballant. Cap a temps que els seus pares s'havien
separat. Quan es van separar la seva mare se'n va anar al Pais basc a viure
amb un noi que havia conegut i del qual s'havia enamorat. Els
jutges van decidir custòdia compartida. Però Lora i la seva germana Marta
no van voler anar-se'n a viure amb la seva mare ja que tenien les seves amistats i
sobretot les seves primes de les quals estaven molt unides vivint en
Barcelona. Però ara Lora estava vivint sola. El seu pare havia
mort feia dos anys, i Marta s'havia casat amb un italià i
vivia a Roma.
Lora tenia
insomni, a les nits es despertava sudorosa, sempre sobre la
mateixa hora... feia molt de temps que tenia problemes d'ansietat i
insomni. I ara se sentia molt trist doncs el seu nòvio l'havia
deixat per una altra.
Quan el seu pare va caure
malalt del pulmó moltes vegades es quedava adormit amb la ràdio a
tope , doncs també tenia ansietat i es dormia amb la ràdio
encesa... llavors Lora s'havia d'aixecar a apagar la ràdio,
doncs ella al contrari no podia dormir amb aquest soroll, i que diguem
no hi havia el volum baix, sinó més aviat alt... no entenia com la seva
pare podia adormir-se així. Era un misteri i l'havia de
descobrir.
Llavors Lora va començar
a tenir pessigolles. S'acomiadava en meitat de la nit després de
haver-se adormit tard... i notava una presència a la seva habitació es
aterrava i intentava obrir la llum però se sentia paralitzada,
quan aconseguia obrir l'interruptor era com si fos un fantasma,
no podia encendre la, l'interruptor no es movia... llavors es
sentia embolicada en una foscor terrorífica de la qual no podia
despertar i sentia aquesta presència aquí, al final ho aconseguia i
estava empaperada en suor per tot el pit.
Quan es va morir la seva
pare es va sentir molt trist doncs no tenia nòvio, i estava
distanciada de les seves amigues. La casa era antiga, els mobles cruixien,
hi havia esquerdes arreu, la paret estava d'una color
groguenc doncs el seu pare havia estat un fumador. Vaig canviar el
tot doncs semblava la casa de comte Dràcula. La persiana del menjador
sempre estava baixada i tot tenia un aire decrèpit. Hi havia
esquerdes dins i fora de casa a l' escala.
Estubo una temporada
feliç doncs ara tenia un pretendent. I va començar a canviar la casa
i donar-li un nou aire. Però de vegades en la foscor de la nit
començava a oir veus... i s'acomiadava amb ansietat... una nit va escoltar
uns passos, i algú s'acostava a la porta de la seva habitació va escoltar
com un puny colpejava a la porta tres vegades, com si volguessin
entrar.. al final va acabar pensant que eren els veïns...
Un cop va passar un
terror absolut. Va començar a plorar a càntirs i ella se'n va anar a
dormir, però s'havia deixat la porta del balcó oberta... i de
sobte va escoltar un fort cop i soroll de vidres. La porta del
s'havia tancat de cop, de la força del vent. Però
Lora es va pensar que algú havia entrat al seu pis... es va aixecar
com un raig del llit, i va empènyer el seu cos amb força a la porta,
doncs no es podia tancar amb clau... se sentia paralitzada i la seva
cor latia més ràpid que el d'una pallissa. A poc a poc es
va anar tranquil·litzant i va fer de tripes cor i va anar cap al menjador.
Es va trobar el panorama. Tots els trossos de vidre de la porta
del menjador escampats per aquí. I la porta del balcó oberta... és
rar es va dir, pensava que l'havia tancat. Sempre tenia aquestes
petits dubtes... és rar es deia sempre, diria que la llum la
havia apagat... li ocorria sovint amb el quart del seu pare, que
ara romania buit.
De vegades els gats
es quedaven mirant al vactís llarg estona i estesa. Ella mirava però
no veia res, que estarien observant?
I de vegades es
trobava la porta del traster oberta, però era normal, era una
porta vella i no tancava del tot bé, es deia per
tranquil·litzar-se o per pensar amb lògica.
Tornava a oir
ruidits. El canvi de temperatures, va pensar. Sempre intentant
pensar amb lògica, acabava de tancar el radiador, i l'ambient es
estava refredant, però coixos aquest soroll fort a la seva habitació la
va despertar i ja no va poder dormir. I va escoltar ruidits tota la nit. Un dia
va escoltar un soroll molt estrany al passadís com un rugit i pensava que
hi havia un gat i va mirar i tots dos els tenia al menjador on
estava ella. Un dels seus gats va alçar les orelles i es va quedar mirant cap al buit en direcció al passadís d'on havia escoltat el grunyit.
Però Lora ja estava tan acostumada a aquelles coses que s'havia
fet fort. I ja s'havia acostumat a la soledat.
Vi del super, es
va treure la roba, es va quedar nua, i directa cap a la dutxa. Quan
es va acabar de dutxar va començar a doldre-li el cap, el normal era que
després del fluir de l'aigua se sentia millor...
es va posar el pijama i
es va agafar el termòmetre, no tenia febre...
l' endemà el
dolor perdurava, i va trucar al 061 però les línies estaven ocupades...
l' endemà
va començar a tossir, i va tornar a cridar les línies seguien ocupades,
ara sii que tenia febre, al seu llit aquella nit va tenir una
pesseta. Va somiar amb un noi que estava disfressat de la mort que li passava la seva màscara i ella es va despertar de sobte.
portava cinc dies
amb brou la febre i la tos no li baixava... intentava trucar però
sempre les línies estaven ocupades, estava sola a casa.
I va començar de nou a
oir ruidits per la casa... els gats estaven intranquils... a això que
va aconseguir adormir-se ...
Ella va somiar que es
aixecava i anava al lavabo i una força descomunal se la volia
engullir, i va tornar a l'habitació, llavors va veure un núvol espessa
de color gris, en forma d'huracà que se la volia engullir. Però
ella es va agarrar fort al llit.
Es va despertar... y
va tornar a adormir-se...
va tornar a escoltar
passos i de nou els cops a la porta. Ella estava en la seva
habitació i no sabia si el somiava o no... aquesta presència forta i
fosca darrere de la porta, una presència que no era nova... va intentar
obrir la llum però no podia, al que va pensar que estava adormida, però
llavors la porta es va obrir lentament i una mà molt llarga i fosca
com el carbó va assemblar... i va escoltar una veu d'ultratumba li va dir:
LA TEVA HORA HA
ARRIBAT... ARA SI... HE VINGUT A BUSCAR-TE
THE END
Evelyd
