MITOLOGIA NÒRDICA

LES VALKIRIES

Joves i esplèndides dones que cavalquen en grans cavalls alats. Tenen dues funcions: la principal és assistir a les batalles per escollir guerrers adequats per al Valhalla, o saló dels morts en combat. La segona és servir de cambreres per als guerrers que celebren banquets al Valhalla. Treballen a les ordres d’ Odin. Una valquiria és la dona nòrdica arquetípica alta, forta i atractiva, amb els ulls blaus i trenes rosses gruixudes. Quan Odin s’assabenta que ha de tenir lloc una batalla, ordena a les valkiries que se’n vagin, vestides amb les seves cuirasses i els seus cascs de banyes. Quan senten la veu del comandament, munten dalt dels seus cavalls voladors i marxen cap al Valhalla travessant el cel fins el camp de batalla. Allà, les valkiries es divideixen en dos grups que es col.loquen damunt de cadascú dels exèrcits enemics. El primer xoc d’armes és el senyal perquè les valquiries baixin a terra i s’esmunyin entre els combatents per seleccionar els que moriran a la batalla. Tenen tendència a afavorir els lluitadors més heroics guerrers. Elles exciten les seves ganes de sang amb crits salvatges. Cada valquiria recull l’esperit d’un guerrer mort i el carreguen al cavall. La tropa de dones forma una columna al darrera de la seva capitana i emprèn el vol cap al valhalla. Aquest és un enorme saló construït amb escuts i armes i el terra està enrajolat amb cuirasses i unes taules i bancs al al costat d’una enorme llar de foc.

Allà els espera el banquet on es servirà porc rostit amb tancs d’aiguamel i cervesa. De vegades les valquiries visiten la terra en èpoques de pau, com a emissàries d’Odin. En aquestes ocasions adopten la forma de cignes i se les pot veure volar entre els vents de tempesta, batent les ales enmig de l’aire agitat.

L’objectiu de reunió al Valhalla és que Odin precisa guerrers per al Ragnarök, que és la lluita del fi del món.

L’origen de les Valkiries no es troba documentat en els texts existents, però moltes de les Valkiries més conegudes tenien pares mortals. Avui en dia es creu que les valkiries originals eren sacerdotesses d’Odin que oficiaven els sacrificis rituals, en els que els presoners eren executats. Per quan va ser compilada l’Edda poètica, a finals del segle XII o principis del XII, aquests rituals havien donat inici a llegendes sobre doncelles guerreres amb poders sobrenaturals que prenien part activa en els conflictes humans, dient qui devia viure i qui morir.

En els poemes mitològics de l’Edda poètica les valkiries eren deïtats sobrenaturals d’ascendència desconeguda. Son descrits com doncelles guerreres que cavalquen a files o serveixen al Valhalla, se els dona noms com « estrèpit de batalla», « lluita, fúria», i «crit de batalla». No obstant, en els càntics heroics eren descrites com grups de dones guerreres entre les quals només tenia importància la jefa. Aquesta era una dona, la bella filla d’un rei, que posseïa habilitats sobrenaturals junt amb les seves companyes anònimes.

REPRESENTACIONS EN L’ART

En l’art modern, les valkiries de vegades són representades com belles escuderes sobre cavalls alats, vestides amb elms i llances. No obstant en l’escultura de Claire Colinet titulada Walkyria és la la dona la que es representa amb ales al casc, i no pas el cavall.

Per una altre banda a la pedra de Rök, una runa que es troba a Suècia, ens parla de llops en comptes de cavalls, és a dir munten llops ferotges i beligerants que busquen els cossos dels guerrers morts.

- L’anell del nibelung

Richard Wagner va incorporar contes nòrdics que inclouen la Valkiria Brunilda que estimava al guerrer Sigfrido.

- La cabalgata de les Valkiries, Wagner ( populartizada per la pel.lícula Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola). Aquí les Valkiries prénen un caire romàntic amb vestimentes d’or i muntant cavalls alats.

Evelyd